La nit del fardatxo blau

- Crec que S. us estimará molt a les dues d´ara endavant....
- Ja ho havía pensat, la veritat....
- No hi ha res com caure bé al nòvio de la teua amiga...

- La meua maredeueta se sembla a la princesa Leia....
- La meua porta bikini..
- Doncs la meua és un poc prehistòrica...

- Vinga, pregunta tú per les entrades....
- No, no, fes-ho tú....
- Jo ja li he dit lo de les invitacions! Et toca a tú!

- (a dos veus) Pero si es preciosa!!
- Uy, sí, Franco Battiato, què bonic!

- No puc entendre com a la gent li agraden les sandalies romanes...
- Ni jo, són horribles..
- Jo porte dues setmanes buscant unes sandalies negres i no en trobe...de major, vull ser Imelda Marcos...

-Vaja, fins i tot en les finestres pujades fa fred en Alcàsser de nit....
-Hmmmm, sí...clar que a lo millor si lleve l´aire acondicionat....

Fa anys, una persona em va dir que a partir de certa edat, ja no es feien més amics "de veritat"; els que veníen després ja no podíen ser tan importants com els que havíes fet en l´infància, l´adolescència o la joventut. No vaig estar d´acord entonces ni ho estic ara, i l´experiència m´ha donat la raó. Tinc amics de tota la vida i d´altres que arrivaren fa pocs anys però sembla que sempre han estat ahí....i quan ho pense em done compte de que cada amic deu arrivar en un moment determinat de la vida, ni abans ni després, en el moment just...Elles arrivaren en el seu moment, que era també el meu....
M´he adonat del fet de que el nostre encontre va tindre lloc perquè en un cert moment cadascuna va pendre una decisió que sense saber-ho estava preparant el camí: les coses a les que només dediquem un instant del nostre pensament, poden tindre una emprenta en el futur tan important o més que aquelles a les que dediquem profundes reflexions....No sabíem que estàvem triant ni que anava a ser tan important, i millor així perquè saber-ho hauria camviat el futur, el nostre Present.......I tenim un Present tan dolç......M´he preguntat moltes vegades si tot ha segut resultat de l´atzar o és el destí el culpable...fa uns anys no em preocupava tant la qüestió però precisament perquè el present que estem vivint és tan bó, no puc acceptar del tot que degam el nostre encontre a l´atzar....seria deixar moltes coses fràgils en mans molt torpes...hi té que haver un component de destí, de Destí en majúscula....

La nit del dissabte passat tornarem a celebrar juntes La Nit del Fardatxo Blau....i tornarem a pensar "cap enrrere", meravillades de que els nostres Destins estagueren enllaçats....tant com ho està el nostre Futur.....

Us estime, tènies....no tingau en compte la meua ortografía.....