dilluns, 22 de juliol de 2013

Tzadikim Nistarim



En todo tiempo siempre hay treinta y seis justos sobre la faz de la tierra, cuando ellos desaparezcan, el mundo acabará.

Talmud

Hay una tradición judía que me gusta mucho y que conté en una ocasión en esta misma página. Trata de la existencia en cada generación de 36 personas justas, personas sin habilidades especiales y que viven una vida corriente pero de cuya bondad depende el mundo. Son los Tzadikim Nistarim, los Santos Secretos, también conocidos como los Lamed Vav Tzadikim.
Por mi experiencia personal, estoy en condiciones de afirmar que en la actualidad hay muchos más de 36 Tzadik Nistar repartidos por el mundo y que los conozco a todos. Todos ellos se dedican a hacer de este un mundo mejor simplemente por su mera presencia y yo he sido receptora de sus buenas acciones durante muchos años, sin que puedan llegar a imaginar hasta qué punto han mejorado mi existencia y mucho menos ser conscientes de cómo he llegado a depender de ellos.

En un día como hoy, en que celebro mucho más que un simple cumpleaños, he de dar las gracias a todos mis Tzadikim, porque sin ellos no hubiera podido llegar hasta aquí....algunos llevan conmigo toda la vida, otros menos tiempo y los hay que aún no saben el papel que juegan pero tienen toda la vida para aprender. Yo me comprometo a seguir respetando nuestro pacto no escrito y secreto y continuar queriéndolos como se merecen, porque todo mi amor es suyo.


Hi ha una tradició jueva que m´agrada molt i que vaig contar una vegada en esta mateixa pàgina. Tracta de la existència en cada generació de 36 persones justes, persones sense habilitats especials i que viuen una vida corrent però el mon depén de la seua bondat. Són els Tzadikim Nistarim, el Sants Secrets, també coneguts com els Lamed Vav Tzadikim.
Per la meua experiència personal, estic en condicions d´afirmar que en l´actualitat hi han prou més de 36 Tzadik Nistar repartits pel món i que jo els conec a tots. Tots ells es dediquen a fer d´aquest un món millor, simplement per la seua presència i jo he segut receptora de les seues bones accions durant molts anys, sense que puguen imaginar fins a quin punt han millorat la meua existència i molt menys ser conscients de com he arrivat a dependre d´ells.

En un dia com huí, en el que celebre molt més que un senzill aniversari, he de donar les gràcies a tots els meus Tzadikim, perquè sense ells no haguera pogut arrivar fins ací...alguns porten en mi tota la vida, uns altres menys temps i hi ha que encara no saben el paper que juguen però tenen tota la vida per apendre. Jo em compromet a seguir respectant el nostre pacte no escrit i secret i continuar volent-los com es mereixen, perquè tot el meu amor és seu.

Florence and the Machine - You´ve got the love

diumenge, 7 de juliol de 2013

Trekkie renovatio



La imparcialitat és una de les virtuts, qualitats o objectius més dificils d´assolir per a mi quan estic davant de l´ordinador dispossada a escriure un post sobre Star Trek.....però qualsevol que s´aventure a llegir el meu blog sap a lo que s´arrisca només pegar-li una ullada a la foto de perfil. Per això hui estic tan tranquila a punt de comentar la nova pel.lícula de la franquicia, que vaig anar a vore divendres.



No vull contar res sobre l´argument d´Star Trek. Into darkness perquè encara que aquest blog és prou discret en lectors, és millor no arriscar-se en els spoilers. Jo vaig anar sense haver-lo llegit, coneixia alguns detalls però poca cosa i va ser millor. Si recordeu, les noves pel.lícules conten els anys jovens de la tripulació original de l´Enterprise, els inmediatament anteriors als que narrava la sèrie original on erem testimonis de les aventures que vivíen al llarg d´una missió exploratòria de cinc anys; en la pel.lícula anterior, un incident en el futur d´un dels protagonistes altera el seu propi passat i el de tots, de manera que la història oficial que ja coneguem canvia....la nova pel.lícula continua contant la nova història, sense oblidar que el fet de canviar la història no vol dir que determinats fets no tinguen perquè no produïrse...podríem dir que si una persona está en el teu destí, tard o d´hora hauràs d´enfrontar-te amb ella. Aquesta és una pel.lícula més fosca, més adulta també, els personatges maduren al llarg d´ella, sobre tot Kirk; el món tal i com el coneixen s´enfronta a una situació en la que tenen que decidir si obeir les normes és més ètic que ignorar-les, ja no és tot blanc i negre, ara hi han matissos de gris...els nous perills possaran a prova a la tripulació en la primera missió reial a la que s´enfronten com a grup....El guió d´aquesta nova entrega m´ha agradat més que el de la pel.lícula anterior perquè enllaça amb la història clàssica d´Star Trek però ho fa bé....


Mai havies vist així l´Enterprise

Jo vaig gaudir molt (molt) veient Star Trek. Into darkness.....em vaig tornar a emocionar de nou i encara que es podria dir que no és d´extranyar perquè sóc una trekkie, també hi ha que dir que he vist totes les pel.lícules, dos sèries completes i de la resta molts capítols, i ja no és fàcil sorprendre´m: sóc molt trekkie però per aixó mateix sóc exigent....Quan eres molt aficionat a una saga com aquesta vas en la por a que et deceben però eixe no ha segut el cas en cap de les dues i espere que tampoc en la tercera, si com es diu és una trilogia...
Tècnicament és fantàstica, hi ha que reconèixer que J.J Abrams és un geni, certament és la persona adequada per continuar la saga; ja en l´anterior, tot el detall d´infografia, la escenografia, els decorats i la música em varen agradar molt: el que jo donaria per poder seure en el pont de l´Enterprise! (vaig seure en el pont de la nau de la Nova Generació en la exposició de fa tres anys, però no és el mateix). Conté alguns dialegs que et donen ganes d´apuntar i la espectacularitat d´algunes escenes et deixa pegat a la butaca...et pots emocionar....Vale, sí, sóc receptiva a les emocions trekkies, però damunt la vaig veure en 3D. 
No puc deixar de comentar un detall que vaig obviar en el comentari de l´anterior: la sala de màquines. En la sèrie original, era una habitació plena de botons i reixetes, alguna que altra palanca i poc més; la sala de la Nova Generació està completament computeritzada en un reactor que es pot tocar....en les noves pel.lícules, el reactor de l´Enterprise té més a vore en les instalacions del CERN, cosa que m´encanta; al cap i a la fi no pots tindre un nucli de curvatura i una cambra de diliti per arrivar a velocitats warp en unes intal.lacions deficients...

Quan estrenaren ST XI, la meua preocupació eren els nous actors encarregats d´interpretar als personatges clàsics, en particular, Zachary Quinto com Spock, però si en aquella ocasió ja li vaig donar la meua benedicció, ara encara m´agrada més. He de dir que tots els actors de la nova/antiga tripulació m´agraden encara que tire de menos més éssers d´altres planetes i m´encanta Bruce Greenwood com Christopher Pike, un dels meus personatges preferits de la sèrie original. De qualsevol manera, el millor personatge és el vilà, interpretat per eixe regal d´Anglaterra al món que es diu Benedict Cumberbatch i que es menja la pantalla. En Star Trek els vilans són importants: quin mèrit té vèncer a un vilà poc intel.ligent? En aquest personatge pasa un poc com en Michael Corleone en "El Padrino": és un mafiós però pots arrivar a empatitzar en ell. Certament el personatge de Cumberbatch és massa fill de sa mare com per a empatitzar, però és fascinant (Spock no estaria d´acord en la utilització d´aquest adjectiu, però em permetre la llicencia).



Com diuen en Kill Bill
"....viste como los malos de Star Trek ..."

Al igual que en ST XI, la pel.lícula té alguns detalls dirigits als trekkies, frases puntuals o aparicions breus d´actors que interpretaren a personatges importants de la saga....continua sent una pel.lícula per a trekkies i no trekkies, esperant crear nous seguidors encara que de vegades per a un nou aficionat resulte un poc complicat: no pots insistir en la Primera Directriu si no expliques qué es...però encara que algunes coses se t´escapen, si el que vols és passar una bona estona i gaudir en el cine, ves a vore-la i qualsevol dubte, me´l preguntes. Jo aní a soles, però tinc que tornar, la meua neboda de deu anys vol vore-la, jo sóc la responsable del seu trekkisme i no la puc decebre...el menut de tres anys també vol vindre, però será millor que primer s´eduque en la sèrie original...


Per favor, que algú invente d´una vegada 
el viatge en el temps