dijous, 31 de maig de 2012

Discreta



....se acerca...



dimecres, 9 de maig de 2012

It´s impossible que gotege, Carrie Bradshaw


Normalment no parle de les coses prosaiques de la vida, d´alló que sembla més comú....en tot el temps que porte ací no he parlat de pagar factures més que una vegada, i no massa en serio.....pero la realitat de vegades ocupa tot l´imaginari personal i esta vegada he de fer una excepció..... 



Fa uns messos vaig intentar deslligar-me de la caixa d´estalvis on tenia els meus comptes: feia temps que la nostra relació no era igual, que no s´enteníem i estava tractant de conquistar a un altra....no havia fet un gran estudi de mercat per decidir quina entitat bancària eixiria guanyant, sobre tot perquè les deteste cordialment a totes i si puguera amagaria els diners baix del llit, però com això resulta poc útil des d´el punt de vista de la vida moderna (?) no vaig tindre més remei que triar una i iniciar el procés de canviar les domiciliacions; de la part més àrida s´encarrega el nou banc però jo tenia que vigilar que els rebuts se carregaren en el nou compte i quan ja s´haguera fet el canvi definitiu anul.lar el compte antic; però de tots els rebuts, el que més m´interessava canviar era uno en concret i justament eixe, no hi hagué manera de canviar-lo i mira que vaig pegar voltes perdent el meu temps i la paciència i escoltant explicacions peregrines....finalment i com es tractava d´una financiació i només quedaven uns messos per acabar de pagar-la, vaig deixar-ho estar i des d´aleshores he pagat religiosament el rebut, deixant el compte en els diners necessaris i justos, esperant com aigua de maig (mai millor dit) a que arrivara este mes...si, una situació absurda sobretot perquè dona la casualitat/causalitat de que les entitats que tenien que possar-se d´acord per transpassar el rebut/financiació han passat a ser una, i se suposa que estes coses haurien de ser facilíssimes (sarcasme)....però bé, com m´he acostumat a tindre l´absurd com element quotidià de la vida (característica que crec és inherent als valencians, naixcuts o d´adopció, en certa experiència de la nostra realitat), vaig tragar i esperar.....i fa uns dies vaig pagar l´últim rebut....L´únic que me lleva la satisfacció de no deure res a ningú és que eixa nova entitat bancària rebrà una injecció de diners de l´estat i si no fos per la gent normal i corrent que té allí els seus estalvis, desitjaria que s´enfonsés sense remei....
Me queda el consol de que ell ja és meu... 


La imatge procedeix d´internet.