At last

Para Nuria, que está en plena adolescencia.

Promesas, promesas

Si no estuvieras prometida, 

te besaría para darte mi adiós...

Futur Perfecte

Des de fa un temps, he repetit com un mantra una frase a una persona. Ella per la seua banda, sempre ha mantingut que el seu destí depenia de que jo puguera assolir el meu....

En ocasions semblava que era una autèntica bojeria mantindre les meues posicions, però mai vaig deixar de mantindre les esperances (viatges al Nepal inclossos) i fa tres dies, em vaig eixir en la meua.

No puc evitar preguntar- me si una vegada que el seu destí s´ha complit, com sempre vaig dir que passaria, ha arrivat el meu moment.....i com sempre que pense en el destí i el lliure albir acabe feta un lio i no puc arrivar a cap conclusió...

...però ara no m´importa massa no assolir destins perquè sempre he volgut viure en el Futur i fa uns dies l´he tingut als brassos.

Segurament no és la cançó més adequada per a un post com aquest, (sempre sona aquesta) però com que sonava tot el dia 4 sense parar, crec que no t´importarà.....un dia, quan sigues major, t´ho explicaré...

T´estime molt, Gerard

Muse - Madness 

 

Up against it

Voy a tomármelo en broma, porque si me lo tomo en serio, me pegaré un tiro...y la sangre cuesta mucho de limpiar, necesito el coco en forma para trabajar y si decidí no ponerme un piercing en la ceja, no voy a hacerme un agujero más grande en la sien a estas alturas...

Este 2.013 ha entrado con ganas...arrasando, podríamos decir. Sólo estamos en febrero y ya quisiera estar en diciembre...así al menos lo que venga ya habría pasado...

Empecé con una gripe que emergió el mismo día de Año Nuevo...a mí, y es una opinión muy personal, no me gusta la Nochevieja pero nada de nada...y después de este año, me reafirmo:  la próxima me quedo en casa; el que se anime, que me lo diga y cenamos juntos (aviso: voy a hacerme con las distintas versiones de Jane Eyre para el cine; el que avisa no es traidor...)...si he de enfermar la primera semana del año, por lo menos no me habrá costado dinero ni me habré congelado en una sala digna del Polo Norte....diez días de sufrimiento sin salir de casa, guardando cama, con fiebre, tosiendo y sintiéndote lo peor....y luego recupérate....si la lumbalgia te da tregua....

Y cuando crees que te has librado, los virus del infierno se ceban con tu familia; tu sobrino es la cepa madre y se lo pasa a todos los demás, menos a tí, que estás (parece) un poco inmunizada...y a su paso caen tu cuñada, tu hermano, tu sobrina, tu madre y tu padre...es la gripe o quizá el fín del mundo tal y como lo conocemos??

No!

Es el karma!!

Qué tengo que hacer para limpiarme el karma? Soy amable y buena gente, no hago daño a sabiendas, me tomo las cosas con paciencia, nunca discuto ni levanto la voz....qué es lo que estoy haciendo mal?

No me digas que lo estoy haciendo todo del revés! Que tengo que ser borde y malcarada, que he de pelearme con media humanidad y faltar el respeto y si puedo trincar algún sobre que otro....pues vaya plan....si el Universo te devuelve lo que tú le mandas, a este paso me cae encima la Estación Espacial Internacional....

Creo que de momento intentaré limpiarlo a mi manera: en cuanto me asegure de que nos hemos librado de la gripe, abriré las ventanas de la casa de par en par...y me iré un fín de semana de vacaciones....y que me busque el karma.

La imagen procede de internet

The way it used to be

Cuando vuelvo allí, todo es mejor...no me importa madrugar, no me importa que el barrio sea malo, no me importa cargar el carro....

A lo mejor es una tontería que la felicidad dependa de algo tan extraño, pero a estas alturas me importa poco, ya me he acostumbrado a encontrármela en el Lado Oscuro....y si uno no sabe encontrar la felicidad en lo extraño, peculiar o lo pequeño, entonces se está perdiendo mucha Vida. 

Pasé dos años y medio de la mía allí, y considero aquel tiempo como una de las épocas mas felices, plenas y satisfactorias de mi existencia...volver, aunque sólo sea durante un día, consigue que este estado de ánimo tan apático que arrastro se disuelva y me da un poco de tregua...y como él me la ha pedido, y a él no le puedo negar nada, se la regalo....con una dedicatoria especial a todos ellos, ya saben quienes son.

Fangoria - Descongélate 2010

La Carta

Queridos Reyes Magos

Este año he sido muy buena.
Así me va....

Creo que si fuera mala me iría mejor....pero no encuentro el manual de "Cómo ser mala y no sufrir en el intento" ni en libro tradicional ni para e-book....no podríais traérmelo esta noche? Si alguien puede encontrarlo sois vosotros, que para algo sois Magos...mis poderes parecen ser insuficientes...

De todos modos, siempre hay que tener otro deseo en reserva por si acaso, así que os pido que lo mejor del 2012 sea lo peor del 2013...y si tenéis por ahí algún otro detallito, tampoco me voy a molestar...

Afectuosamente

La Reina Maga que nunca regala carbón.

Encara que per motius molt personals ja fa temps que estes festes no són el que eren, jo procure viure-les en optimisme i certa alegria, sobretot perquè tinc nebots, molts nebots, que esperen als reies i la Reina Maga, que s´il.lusionen i em fan il.lusionar-me, perquè venen amics que tinc fora, perquè aprofitem per quedar tots, perquè per estar trista tinc molts dies a l´any i perquè no tot són nadales, torrons i naiximents.....altres coses tambe són Nadal...

Nadal és....

....anar al dinar de la família murciana i que un amic mallorquí et demane que a la tornada li compres unes cervesses d´Estrella Levante...."en Palma, no les trobe..."

....escudrinyar els menus de les festes de Cap d´any en busca de marisc....llevar les gambes allà on les trobes i fugir d´elles...

....possar els adornaments de cristal de l´arbre de Nadal en la part de dalt, lluny de les mans de certa criatura de 3 anys...

....conspirar en la teua cunyada i el teu germà perquè la teua neboda major ja no creu del tot en certs personatges que venen de l´Orient...

....llegir el resum de l´any en el blog de Rasoir Electric, prou més divertit que els de la premsa...

Per als que gaudeixen d´estes festes
Per als que les sufreixen en silenci
Per als que es mantenen diplomaticament neutrals

Per als que tenen vacances

Per als que treballen

Per als creients

Per als agnòstics

Per als ateus

Per als que les han convertit en laiques

Per als que les viuen con xiquets, 

perquè encara són xiquets....

Per als que envíen targetes.

Per als carters que les reparteixen.

Per als que sempre munten l´arbre

perquè si no, no ho fa ningú.

Per als que els agraden les nadales.

Per als que les odien.

Per als que s´unflen de gambes i torró.

Per als alèrgics al marisc,

les ametles i les poinsetties.

Per als que esperen al Pare Noel.

Per als que esperen als Reis Mags.

Per als que golpegen el Tiò.

Per als que esperen a la Brujita Beffana.

Per als que escriuen la carta

Per al Quart Rei, del que ningú se´n recorda.

Per a la Reina Maga, que mai regala carbó.

Per als amics invisibles.

Per als que están ací.

Per als que están fora d´ací.

Per als que ja només viuen dins de nosaltres.

Per als que es mengen el raïm,
però mai veuen complits els seus desitjos.

Per als que mai, mai 

han aconseguit acabar-les a temps.

I per a tots vosaltres, un any més....

Bones Festes i Feliç 2013

I recordeu que com sempre

el millor encara està per arribar.

Ulisses (i Cèsar) en Granada

Supose que escriure sobre les vacances de setembre no té massa sentit, però sempre que faig un viatge, té un refleix en el blog, i este no podía ser menos, per aixó parle huí del viatge a Granada...

Com altres anys, he tingut pocs dies i gràcies (moltes, moltes gràcies al meu jefe, Rafa)...me´ls vaig guanyar, però al final, el jefe és ell....al poder juntar-los en un cap de setmana, podia anar una miqueta lluny, però no a l´estranger....Granada era un destí pendent des de feia molt de temps i vaig aprofitar l´oportunitat....una amiga em va dir que era una ciutat per anar acompanyada d´algú "especial", així que me´n aní en Ulisses....

La ciutat em va agradar molt i el fet de poder recórrer-la caminant encara més...l´Alhambra és cosa apart: la pots vore en fotografies o documentals però res et prepara per a la experiència en viu....

Casa de los Tiros

"El corazón manda"

Corral del Carbón

La Catedral 

(i la boda hiper pija dins)

Capella Reial

La Madraza

Pati de "El Bañuelo"

Interior

La Carrera del Darro

Company de viatge

Casa del Castril

"Espérala en el cielo...."

La Alhambra 

des d´El Paseo de los Tristes

Generalife

Contrariament a la meua costum, no faré ací una explicació fil per randa del viatge...la ciutat i l´Alhambra són prou conegudes...personalment em va agradar molt la Carrera del Darro, és la part de l´Albaicín que més em va sorprendre pel seu ambient i per l´encant que tenia a qualsevol hora del dia o de la nit....de l´Alhambra, he de reconèixer que la part que més em va agradar va ser el Generalife; els palaus nazaríes son preciosos però els jardins, tal vegada per ser menos formals, o més canviants, per l´aigua i la vegetació, me semblaren més agradables...els palaus són esgotadors, física i visualment....vaig poder vore el Pati dels Lleons, acabadet de restaurar: sempre m´havia imaginat el lleons molt més grans, i va ser molt impactant....encara porte dins dels ulls la llum de meitat vesprada en eixes estàncies tan precioses i travessant les gelosies de les parets...

Palacios Nazaríes

Apart de vore tot lo que "s´ha de vore" i fer "el que s´ha de fer", tenia en ment (com objectiu personal) anar a buscar el palau de Dar al-Horra; havia llegit que era prou desconegut però interesant i encara que em va costar prou, perquè orientar-se per l´Albaicín és difícil i a més no està indicat per cap puesto, vaig aconseguir visitar-lo....és menut i després de vore l´Alhambra se pot pensar que no té interés, però em va agradar perquè és més íntim però així i tot té detalls que recorden a la ciutadella i a més, segons me digueren, encara que si havia segut transformat, perquè va formar part d´un convent, les pintures que conserva són originals, al contrari que les de l´Alhambra que ja patiren intervencions en època dels Reis Catòlics...

He dit en alguna ocasió que el pitjor de viatjar a soles és dinar i sopar en la teua pròpia companyia....i conforme més viatge a soles més me reafirme...altres vegades passava un parell de dies en un lloc i al l´endemà tornava a continuar viatge, estava movent-me continuament però en Granada tornava cada nit a la mateixa habitació i ho he notat més: anar de tapes a soles no és l´ideal i Ulisses mai s´ha caracteritzat per la seua conversa...encara que no hi ha que menysprear mai la seua companyia...

Els granadins són extraordinariament amables, en el carrer, en les tendes, on els pilles: la recepcionista del meu hotel em va convidar a eixir de copes l´última nit en ella i el seus amics, però el seu nòvio li tenia preparada una sorpresa i no va poder ser; sap que quan vinga a València, me toca a mí.

Les anècdotes, que no falten, com sempre: a 50 km. de la ciutat vaig punxar una roda i com que no sé canviar-la i pague un segur per a algo, va vindre la grua a traure´m de l´autovia....no havíen passat cinc minuts i el mecànic ja m´havia preguntat la edat i si tenia marit...mai m´havien entrat tan ràpidament i en tanta gràcia...no em va fer tanta quan després de demanar-me el telèfon, me digué que si a la meua edat  no tenia fills "se me estaba pasando el arroz"....jo li vaig respondre que eixa no em semblava una manera molt acertada d´aconseguir el meu numero....

I per últim...soles m´he quedat en ganes de fer una cosa, que no em donar temps: passar pel meu carrer. 

Ò i la fí d´un estiu perfecte

Este post està dedicat a Joan, Quini, Noelia, Maria i Raquel, companys i amics, en record d´un estiu inoblidable

- ¿Por qué una diferencia en las palabras va a suponer una diferencia en la cosa descrita?

- Aunque a una rosa le diéramos otro nombre, olería igualmente bien. ¿Es eso, Daneel?

Daneel hizo una pausa, y luego respondió:

- No estoy seguro de lo que significa el olor de una rosa, pero si la rosa de la Tierra es la flor común que se llama rosa en Aurora, y si por olor te refieres a una propiedad que puede ser detectada, percibida o calibrada por seres humanos, es indudable que el hecho de designar a una rosa por otra combinación de sonidos, conservando todo lo demás igual, no afectaría al olor ni a ninguna otra de sus propiedades intrínsecas.

- Cierto. Y sin embargo un cambio de nombre da lugar a un cambio de percepción en lo que a los seres humanos se refiere.

- No entiendo por qué, compañero Elijah.

- Porque los seres humanos somos ilógicos con frecuencia. No es una característica admirable.

Isaac Asimov

Los robots del amanecer

Una vegada vaig parlar ací de certa treva que la Vida m´havia regalat sense demanar. Mentre gaudia d´ella, era conscient de lo extraordinari de la meua situació; no podia suposar que algún temps després anava a tindre altra, diferent d´aquella però que també m´ha regalat moltes coses. Ara, novament, la treva s´acaba i a més van a produir-se una sèrie de canvis que posen punt i final a una època...sempre he dit, fins i tot ací, que els canvis són bons, perquè si no la vida s´estanca; les persones (i les amistats) evolucionen i això permet anar més enllá i, en voluntat, millorar-les, fer-les més intenses...i la voluntat no ens falta a cap de nosaltres....açó que tenim no s´ha acabat, només entrem en altra fase i encara que no podem (ni volem) evitar estar tristes, en els fons s´alegrem molt més per tú, Joan, de lo que ho sentim per nosaltres....i es que açò no és un final, és un nou principi, plé d´infinites possibilitats.

Boston - More than a feeling

 

So kind (le)

Pel meu aniversari, enguany he rebut alguns llibres...dos en concret eren llibres tradicionals, la segona i tercera part de la Trilogia de Grey*, perquè la primera part ja me l´havia comprat en juny...el tercer llibre és un llibre electrònic, un kindle...no m´esperava cap d´ells i han segut una sorpresa més que agradable...

No havia pensat en la possibilitat de comprar un kindle o qualsevol altre llibre electrònic perquè no considerava que ho necessitara...una cosa és quedar-se sense ordinador i tindre que comprar uno nou i altra comprar un llibre electrònic, que és més bé un capritx....a més, a mí m´agrada la sensació del llibre, el pes en les mans, l´olor, totes les sensacions associades al llibre com objecte, cosa que els llibres electrònics no et poden proporcionar...Però ara tenia uno, i no el pensava tornar....

El primer va ser carregar-lo en llibres....sembla mentira però no sabia per on escomençar, perquè hi ha molts llibres que vols llegir i no has trobat, altres que has llegit i no tens, altres que són nous i tens en la llista de pendents.....no podia possar-me a comprar llibres sense ton ni son: no és el meu estil, jo sóc més bé del tipus racional i d´anar pas a pas....finalment vaig fer una proba descarregant uno gratuït per a "familiaritzarme" en el dispositiu i un "contacte" em va passar una vintena de titols en un USB....i vaig començar a llegir....

He de reconèixer que m´encanta. La pantalla podria ser un miqueta més gran, però compensa el fet de que la vista no es canse gens i si llegeixes amb molt sol no es reflecteix ni molesta...a més, està la qüestió del pes: no pesa res! i la veritat és que si estàs llegint un volum de 300 pàgines, és una meravella...el següent va ser llegir en el metro: també fantàstic però si estàs seguda millor, perquè en una d´eixes frenades que fa de vegades, el llibre pot volar literalment de les teues mans....Amb tot la proba de foc va ser portar-me´l de vacances; he tingut tres dies de vacances que ben coordinades en un cap de setmana m´han permés anar a Granada i vore per fi l´Alhambra**. En un principi no anava a portar-me cap llibre, en la guia tenia prou i pensava que no tindria temps per llegir, però com que el "bitxo" no pesa res i quasi no ocupa espai, me l´emportí...i ha segut fantàstic: per les nits, després de no parar en tot el dia, (he anat a soles i no m´agrada eixir de festa a soles), llegia en el llit i he redescobert el plaer de tornar a llegir abans d´anar a dormir, encara que de vegades, si el cansament pot en mi i m´adorm i cau de entre les mans, em dóna pànic que puga caure a terra...

Estic gaudint molt de l´experiència kindle...Ja he llegit tres llibres en ell i em queden prou dels que té instal.lats....i ja tinc una idea de quins instal.laré en la pròxima tanda....però continuaré comprant llibres, perquè si uno t´agrada, vols vore-lo en la teua prestatgeria...

*Podria escriure un post sobre els llibres de Christian Grey, però no será huí...de fet, considere que no es mereixen una entrada ex profeso...no li he rendit honors als llibres d´Isaac Asimov, ni als d´Stieg Larsson ni als de Lindsay Davis ni als de Frederick Forsyth ni als de Dan Simmons i han segut insuficients els dedicats a Charlotte Brontë i Jane Austen...i tots están millor escrits i són molt més bons...i si em pregunteu per què em vaig comprar el primer us diré que va ser un cas de curiositat impenitent...

** ...i això si que mereix un post...

Bet she´s not your girlfriend

Este verano he cumplido 39 años.

No me preocupa la cifra, siempre me ha parecido peor no poder cumplirlos.

Como siempre, no asocio la imagen que el espejo refleja con mi edad. He mantenido conversaciones sobre este tema con algunas personas, más o menos íntimas, y todos tenemos opiniones parecidas: invariablemente, nos sentimos, encontramos y vemos más jóvenes. Ciertamente tenemos más patas de gallo, nos cansamos más, tenemos algún dolorcillo que otro que procuramos cuidar pero nos sentimos personas jóvenes (porque lo somos)...

A mí la treintena me ha sentado bien; echaré de menos esta década aunque tengo todo un año para despedirla como se merece....Creo que en los treinta he llegado definitivamente a ser quién soy. Tengo muy claros mis defectos y mis virtudes y a pesar de esta incertidumbre que se cierne sobre todos nosotros, hay algunas cosas que quiero tener en mi Futuro. Pero parte del proceso de madurar también supone tomar ciertas decisiones....y yo he decidido, ya que la Vida parece haber tomado esta decisión por mí, dejar de buscar pareja.

He buscado durante años...el resultado siempre ha sido desastroso: nunca he sido lo suficientemente interesante o atractiva o quiénsabequé para el hombre por el que he bebido los vientos...en esto no me diferencio demasiado de la mayor parte de la Humanidad que busca sin encontrar pero yo estoy un poco cansada y decepcionada. Me he cansado de exponerme, arriesgarme y ver machacadas mis ilusiones...no en demasiadas ocasiones pero sí suficientes para afrontar cada nuevo interés con más precaución que el anterior....a lo largo de mi vida he tenido varios intereses románticos pero me he enamorado de verdad (de verdad) tres veces; la última vez estaba segura de que había encontrado a quien estaba esperando y de nuevo me equivoqué....tengo cicatrices que no podré borrar nunca y preguntas cuyas respuestas nadie podrá darme y me parece que ha llegado el momento de poner por delante el instinto de supervivencia porque cuanto más mayor te haces más difícil es recuperarte....

Así pues, dejo de buscar, pero eso no quiere decir que me niegue a dejarme encontrar. 
A partir de ahora, que vengan a buscarme.

Y sí, suena egoísta, cómodo y hasta pretencioso...pero quien busca pareja parece que tiene que estar siempre cumpliendo expectativas o requisitos que por lo visto y para el "público" en general yo nunca he reunido así que he decidido cumplir sólo las que tengo para mí...y voy a hacer lo que nunca he hecho: seré exigente, como otros lo han sido antes...y si en el camino alguien descubre algo que para los demás ha pasado desapercibido, pues vale, y si no, no pasa nada.....

Un camino empedrado con imanes superconductores....

"Por tanto: antes del Higgs, simetría y aburrimiento; tras el Higgs, complejidad y pasión. La próxima vez que miréis al cielo estrellado deberíais ser conscientes de que todo el espacio está lleno de ese misterioso influjo del Higgs, responsable, eso dice la teoría, de la complejidad del mundo que conocemos y amamos"

Leon Lederman, 1993