divendres, 26 d’octubre de 2012

Ulisses (i Cèsar) en Granada


Supose que escriure sobre les vacances de setembre no té massa sentit, però sempre que faig un viatge, té un refleix en el blog, i este no podía ser menos, per aixó parle huí del viatge a Granada...
Com altres anys, he tingut pocs dies i gràcies (moltes, moltes gràcies al meu jefe, Rafa)...me´ls vaig guanyar, però al final, el jefe és ell....al poder juntar-los en un cap de setmana, podia anar una miqueta lluny, però no a l´estranger....Granada era un destí pendent des de feia molt de temps i vaig aprofitar l´oportunitat....una amiga em va dir que era una ciutat per anar acompanyada d´algú "especial", així que me´n aní en Ulisses....

La ciutat em va agradar molt i el fet de poder recórrer-la caminant encara més...l´Alhambra és cosa apart: la pots vore en fotografies o documentals però res et prepara per a la experiència en viu....


Casa de los Tiros
"El corazón manda"


Corral del Carbón


La Catedral 
(i la boda hiper pija dins)


Capella Reial


La Madraza



Pati de "El Bañuelo"


Interior


La Carrera del Darro


Company de viatge


Casa del Castril
"Espérala en el cielo...."


La Alhambra 
des d´El Paseo de los Tristes



Generalife

Contrariament a la meua costum, no faré ací una explicació fil per randa del viatge...la ciutat i l´Alhambra són prou conegudes...personalment em va agradar molt la Carrera del Darro, és la part de l´Albaicín que més em va sorprendre pel seu ambient i per l´encant que tenia a qualsevol hora del dia o de la nit....de l´Alhambra, he de reconèixer que la part que més em va agradar va ser el Generalife; els palaus nazaríes son preciosos però els jardins, tal vegada per ser menos formals, o més canviants, per l´aigua i la vegetació, me semblaren més agradables...els palaus són esgotadors, física i visualment....vaig poder vore el Pati dels Lleons, acabadet de restaurar: sempre m´havia imaginat el lleons molt més grans, i va ser molt impactant....encara porte dins dels ulls la llum de meitat vesprada en eixes estàncies tan precioses i travessant les gelosies de les parets...





Palacios Nazaríes


Apart de vore tot lo que "s´ha de vore" i fer "el que s´ha de fer", tenia en ment (com objectiu personal) anar a buscar el palau de Dar al-Horra; havia llegit que era prou desconegut però interesant i encara que em va costar prou, perquè orientar-se per l´Albaicín és difícil i a més no està indicat per cap puesto, vaig aconseguir visitar-lo....és menut i després de vore l´Alhambra se pot pensar que no té interés, però em va agradar perquè és més íntim però així i tot té detalls que recorden a la ciutadella i a més, segons me digueren, encara que si havia segut transformat, perquè va formar part d´un convent, les pintures que conserva són originals, al contrari que les de l´Alhambra que ja patiren intervencions en època dels Reis Catòlics...





He dit en alguna ocasió que el pitjor de viatjar a soles és dinar i sopar en la teua pròpia companyia....i conforme més viatge a soles més me reafirme...altres vegades passava un parell de dies en un lloc i al l´endemà tornava a continuar viatge, estava movent-me continuament però en Granada tornava cada nit a la mateixa habitació i ho he notat més: anar de tapes a soles no és l´ideal i Ulisses mai s´ha caracteritzat per la seua conversa...encara que no hi ha que menysprear mai la seua companyia...

Els granadins són extraordinariament amables, en el carrer, en les tendes, on els pilles: la recepcionista del meu hotel em va convidar a eixir de copes l´última nit en ella i el seus amics, però el seu nòvio li tenia preparada una sorpresa i no va poder ser; sap que quan vinga a València, me toca a mí.

Les anècdotes, que no falten, com sempre: a 50 km. de la ciutat vaig punxar una roda i com que no sé canviar-la i pague un segur per a algo, va vindre la grua a traure´m de l´autovia....no havíen passat cinc minuts i el mecànic ja m´havia preguntat la edat i si tenia marit...mai m´havien entrat tan ràpidament i en tanta gràcia...no em va fer tanta quan després de demanar-me el telèfon, me digué que si a la meua edat  no tenia fills "se me estaba pasando el arroz"....jo li vaig respondre que eixa no em semblava una manera molt acertada d´aconseguir el meu numero....

I per últim...soles m´he quedat en ganes de fer una cosa, que no em donar temps: passar pel meu carrer