Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Viajes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Viajes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de juliol del 2016

Ulises ha partido hacia Itaca




Aplicar características antropomorfas a determinados objetos es característica propia de los humanos cuando guardamos cariño a dicho objeto. Puede ser un cocodrilo de peluche al que bautizamos con el nombre de un héroe griego, o puede incluso aplicarse a un automóvil que nos sirve fielmente y se convierte en aliado y cómplice. 
Esto último (y lo anterior también) es lo que he hecho durante los últimos once años con mi coche, al que no sólo bauticé con el mismo nombre que al cocodrilo, sino al que convertí en un auténtico viajero en mis ansias por conocer mundo.
Pero nuestros días juntos han tocado a su fín, y nos separamos porque los años no perdonan y ha llegado el momento de renovarse...



Cambiar de coche ha sido una decisión rápida, que no quería tomar, pero llegado el momento no he querido perder el tiempo, no he querido "mirar" demasiado, no he querido prolongarlo durante semanas....a ello ha contribuído además que las opciones se reducen cuando sabes cuáles son tus posibilidades, y cuando además, lo que desearías, es imposible...


Los dos Ulises han escapado conmigo a muchos destinos, de los que aquí sólo pongo una muestra; el primero, al que corresponde la primera fotografía, fue Toledo, el mismo año en que lo compré; me ha llevado a Italia dos veces, y por toda la Segunda Tierra en inmumerables ocasiones...me llevó a fiestas jipi jevis y a Salamanca, a ver a mis sobrinos y a la playa, al Club, a Granada, subimos a Superga, llevó a mi madre al hospital y la trajo curada de vuelta a casa, me llevó al fín del mundo, que está en un pequeño pueblo de Italia, y a pesar de que las señales eran caóticas, consiguió llegar a Siena .... él ha sido el acompañante fiel por toda mi geografía sentimental...






Nos hemos perdido juntos tras equivocarnos de camino al descender de un castillo de la Liguria, pero siempre, siempre, me ha traído de vuelta a casa...y siempre he podido confiar en él...







 Adiós, mi querido Ulises II, nada habría sido lo mismo sin tí...

dijous, 2 d’abril del 2015

Otra era


Javiera Mena-Otra era



Hay algo en tu belleza
con esos modos que llevas
que nunca había visto
acaso no eres de acá?

Es algo de otra era
sacado de otra era
otra era me da

Hay algo en tus reflexiones
me llevan a otro lado
Voy al Imperio Romano
un viaje en el tiempo

Es algo de otra era
sacado de otra era
otra era me da

Piensa en mí como soy
Piensa lejos de mí
Piensa en mi como soy
Pienso lejos de tí
No busco el fín
no espero el fín
y hacerlo así
es entrar a otra dimensión

Y hay algo en tus reflexiones
es como verse el alma
Estás en la Edad Media
Un viaje en el tiempo

Es algo de otra era
sacado de otra era
otra era me da

Piensa en mi como soy
Piensa lejos de mí
Piensa en mí como soy
Pienso lejos de tí
no busco el fín
no espero el fín
y hacerlo así
es entrar a otra dimensión

Y hay algo en tu planteamiento
una visión pionera
sacada del futuro
de un viaje en el tiempo

Es algo de otra era
sacado de otra era
otra era me da

Llévame a otra era
llévame a otra era
contigo a otra era
sí llévame a otra era
contigo llévame a una nueva 
a una nueva era
era, era, era, era, era
era, era, era, era, era

dissabte, 22 de febrer del 2014

Mess II


2010-2014

No me gustan las alcachofas ni las coles de Bruselas ni el bróccoli.....
.......puedo vivir sin setas.....
.......pero no sin arroz, ni pasta ni queso....
....por favor, no me quitéis el chocolate....
....Prefiero la carne al pescado y éste al marisco,
que sólo puedo comer asado porque el hervido me da alergia....
.....me encanta la fruta de verano.....

Nunca le hago ascos al helado sea verano o invierno...
...la vainilla con macadamia fue creada para darme
remordimientos de conciencia....
....mi tiramisù está considerado pecado venial, pero mi tarta de chocolate caramelo y queso lleva directamente al infierno....


...No soporto el whisky....
...la tónica sola no me gusta pero en gin tonic sí.....
En cualquier caso lo mejor siempre es un Martini bien frío... 
...en la copa adecuada......
....No sé lo que es una resaca.....

Leer no es sólo un verbo...
Soñar es una forma de vivir....
Nunca tienes estanterías suficientes....

...hay libros que no quería tener...
...porque ir a buscarlos a la biblioteca aumentaba la emoción al leerlos.......
....Pero ahora los tengo y puedo tocarlos siempre que quiero.....
...La Fundación Austen-Brontë me tiene en nómina....
Necesito silencio y luz para leer...
...pero en el Metro me aíslo hasta pasarme de parada...
Creo firmemente que el e-book es un gran invento y soy adicta pero...
...nada podrá nunca superar el aroma de unas viejas páginas....

Si presto un libro sufro hasta que me lo devuelven
aunque sé que en el fondo no tienen dueño


No aguanto las películas de miedo
Me gusta Audrey pero prefiero a Katharine....
......mi película favorita es Ben Hur....
seguida de cerca por El Hombre Tranquilo....
....daría cualquier cosa por ser Ingrid Bergman en Encadenados....
y Greta Garbo en Ninotchka...
...un libro me sirvió de señal como en El Bazar de las Sorpresas....
...lo perdí y lo recuperé....

......me parto de risa con Uno, Dos, Tres....
Entiendo perfectamente Blade Runner y nunca me he liado con las "tres antiguas" y las "tres nuevas" de la Guerra de las Galaxias.

Ya tengo dos versiones de Jane Eyre y Persuasión y acabo de hacerme con Norte y Sur de Elizabeth Gaskell....si de esta no muero de romanticismo exacerbado....

De pequeña prefería a Superman...
...ahora me quedo con Batman y su incapacidad para el compromiso...

Soy trekkie y me gusta... 
...y sí, ya me he disfrazado de vulcana...
...y estaba guapa y todo.....


Rectifico
Soy Muy trekkie
Y es Muy divertido

Me gusta bailar.....la música de los 80 y los 90

No me gusta la salsa ni los ritmos caribeños
......ni el reggaeton ni el flamenco.....
...con la única excepción de la versión de Manhattan 
de Morente y Lagartija Nick
........conozco y practico el verbo "videoclipear"....
....canto en el coche, en la ducha, en el trabajo, en casa...
.....bailar...también, pero en el coche no....ni en el trabajo....
Seré siempre fiel a Pet Shop Boys pero no puedo evitar ciertas veleidades...
....volver a ver en directo a Franco Battiato...
....que Moby cruce el charco....
....ir a un concierto de Muse y que toquen Bliss....
...y Negramaro en Torino...


Mi disco favorito de Todos los Tiempos es Behaviour,
pero no soy capaz de elegir entre 
Sara
 y Love comes quickly.

Y he decidido que no tengo por qué....

Me gustan mucho los animales menos los reptiles.....
....excepto el fardatxo, desde luego
...tampoco me gustan las arañas....
.....huyo despavorida ante las cucarachas....

Los kilómetros no son una medida de distancia válida...
      ...ni para viajar ni para mantenerte separada de tus seres queridos....
Me gusta escribir cartas y postales, en mis viajes hay presupuesto para sellos.....y no es deformación profesional
Si pudiera viajaría por todo el mundo.....pero nunca en autobús
Me encanta conducir
Mi coche se sabe de memoria el camino a la Segunda Tierra....
....y hace mucho que poseo doble nacionalidad...
Ya he viajado sola y me muero de ganas de repetir....
.......algún día regresaré al desierto....
...y escucharé de nuevo música clásica en St.Martin.....
...y el rumor del agua en Inverewe
......volveré a contemplar la ciudad a mis pies bajo la sombra amarilla, con la aguja de la Mole apuntando al cielo......
....llegaré hasta la villa aunque tenga que comprarme un GPS...
....aunque no soporto que haya una voz diciéndome por dónde tengo que ir
......ya he padecido el mal de Stendhal......
....necesito regresar a la ciudad amurallada 
donde fui tan feliz....
.....deseo ir a ese lugar donde hay demasiada Historia para tan poca Geografía....

Si estoy muy callada, no estoy enferma...
....pero ten cuidado, porque puedo estar tramando algo....
....y si es en febrero, será divertido....


El color es el naranja y el morado, pero los tulipanes han de ser amarillos.

Soy muy cabezota....
....y un poco orgullosa....
...todo me da corte...
....pero tengo mucho sentido del humor...
...y además soy lista....
...seré historiadora toda mi vida aunque no trabaje como tal....
....y me gustaría poder entender mejor la astronomía y la física porque son apasionantes.....pero al menos entiendo las discusiones de The Big Bang Theory y no sólo las de ciencia....

No me convertiré....
..... pero el agnosticismo se me está quedando corto....

Mantengo mis Promesas.
No he olvidado la Más Importante
y es una de las dos pautas por las que me rijo.

Tengo a Corto Maltés en la pared.
Y a Spock en otra.
Es imposible competir.
Ella lo sabía.
Me gustaría poder decirle que tenía razón.


Conozco personalmente a todos los Tzadikim Nistarim del mundo, sé dónde viven, 
tengo sus números de teléfono 
y sus hijos son (y serán) mis sobrinos....

Todo mi Amor es suyo

Quien guarda tus secretos tiene la llave de tu libertad....
....yo soy muy buena guardiana....
...pero he regalado mi llave a buenos custodios y duermo muy bien por las noches....

He construido y derribado muros muchas veces, y no sólo para mí, también para otros.
Levantaré los que haga falta para que nada ponga en peligro a los que quiero.





dimarts, 6 d’agost del 2013

RISA



Lo que pasa en Risa, se queda en Risa


divendres, 26 d’octubre del 2012

Ulisses (i Cèsar) en Granada


Supose que escriure sobre les vacances de setembre no té massa sentit, però sempre que faig un viatge, té un refleix en el blog, i este no podía ser menos, per aixó parle huí del viatge a Granada...
Com altres anys, he tingut pocs dies i gràcies (moltes, moltes gràcies al meu jefe, Rafa)...me´ls vaig guanyar, però al final, el jefe és ell....al poder juntar-los en un cap de setmana, podia anar una miqueta lluny, però no a l´estranger....Granada era un destí pendent des de feia molt de temps i vaig aprofitar l´oportunitat....una amiga em va dir que era una ciutat per anar acompanyada d´algú "especial", així que me´n aní en Ulisses....

La ciutat em va agradar molt i el fet de poder recórrer-la caminant encara més...l´Alhambra és cosa apart: la pots vore en fotografies o documentals però res et prepara per a la experiència en viu....


Casa de los Tiros
"El corazón manda"


Corral del Carbón


La Catedral 
(i la boda hiper pija dins)


Capella Reial


La Madraza



Pati de "El Bañuelo"


Interior


La Carrera del Darro


Company de viatge


Casa del Castril
"Espérala en el cielo...."


La Alhambra 
des d´El Paseo de los Tristes



Generalife

Contrariament a la meua costum, no faré ací una explicació fil per randa del viatge...la ciutat i l´Alhambra són prou conegudes...personalment em va agradar molt la Carrera del Darro, és la part de l´Albaicín que més em va sorprendre pel seu ambient i per l´encant que tenia a qualsevol hora del dia o de la nit....de l´Alhambra, he de reconèixer que la part que més em va agradar va ser el Generalife; els palaus nazaríes son preciosos però els jardins, tal vegada per ser menos formals, o més canviants, per l´aigua i la vegetació, me semblaren més agradables...els palaus són esgotadors, física i visualment....vaig poder vore el Pati dels Lleons, acabadet de restaurar: sempre m´havia imaginat el lleons molt més grans, i va ser molt impactant....encara porte dins dels ulls la llum de meitat vesprada en eixes estàncies tan precioses i travessant les gelosies de les parets...





Palacios Nazaríes


Apart de vore tot lo que "s´ha de vore" i fer "el que s´ha de fer", tenia en ment (com objectiu personal) anar a buscar el palau de Dar al-Horra; havia llegit que era prou desconegut però interesant i encara que em va costar prou, perquè orientar-se per l´Albaicín és difícil i a més no està indicat per cap puesto, vaig aconseguir visitar-lo....és menut i després de vore l´Alhambra se pot pensar que no té interés, però em va agradar perquè és més íntim però així i tot té detalls que recorden a la ciutadella i a més, segons me digueren, encara que si havia segut transformat, perquè va formar part d´un convent, les pintures que conserva són originals, al contrari que les de l´Alhambra que ja patiren intervencions en època dels Reis Catòlics...





He dit en alguna ocasió que el pitjor de viatjar a soles és dinar i sopar en la teua pròpia companyia....i conforme més viatge a soles més me reafirme...altres vegades passava un parell de dies en un lloc i al l´endemà tornava a continuar viatge, estava movent-me continuament però en Granada tornava cada nit a la mateixa habitació i ho he notat més: anar de tapes a soles no és l´ideal i Ulisses mai s´ha caracteritzat per la seua conversa...encara que no hi ha que menysprear mai la seua companyia...

Els granadins són extraordinariament amables, en el carrer, en les tendes, on els pilles: la recepcionista del meu hotel em va convidar a eixir de copes l´última nit en ella i el seus amics, però el seu nòvio li tenia preparada una sorpresa i no va poder ser; sap que quan vinga a València, me toca a mí.

Les anècdotes, que no falten, com sempre: a 50 km. de la ciutat vaig punxar una roda i com que no sé canviar-la i pague un segur per a algo, va vindre la grua a traure´m de l´autovia....no havíen passat cinc minuts i el mecànic ja m´havia preguntat la edat i si tenia marit...mai m´havien entrat tan ràpidament i en tanta gràcia...no em va fer tanta quan després de demanar-me el telèfon, me digué que si a la meua edat  no tenia fills "se me estaba pasando el arroz"....jo li vaig respondre que eixa no em semblava una manera molt acertada d´aconseguir el meu numero....

I per últim...soles m´he quedat en ganes de fer una cosa, que no em donar temps: passar pel meu carrer

dilluns, 17 de setembre del 2012

So kind (le)


Pel meu aniversari, enguany he rebut alguns llibres...dos en concret eren llibres tradicionals, la segona i tercera part de la Trilogia de Grey*, perquè la primera part ja me l´havia comprat en juny...el tercer llibre és un llibre electrònic, un kindle...no m´esperava cap d´ells i han segut una sorpresa més que agradable...

No havia pensat en la possibilitat de comprar un kindle o qualsevol altre llibre electrònic perquè no considerava que ho necessitara...una cosa és quedar-se sense ordinador i tindre que comprar uno nou i altra comprar un llibre electrònic, que és més bé un capritx....a més, a mí m´agrada la sensació del llibre, el pes en les mans, l´olor, totes les sensacions associades al llibre com objecte, cosa que els llibres electrònics no et poden proporcionar...Però ara tenia uno, i no el pensava tornar....
El primer va ser carregar-lo en llibres....sembla mentira però no sabia per on escomençar, perquè hi ha molts llibres que vols llegir i no has trobat, altres que has llegit i no tens, altres que són nous i tens en la llista de pendents.....no podia possar-me a comprar llibres sense ton ni son: no és el meu estil, jo sóc més bé del tipus racional i d´anar pas a pas....finalment vaig fer una proba descarregant uno gratuït per a "familiaritzarme" en el dispositiu i un "contacte" em va passar una vintena de titols en un USB....i vaig començar a llegir....

He de reconèixer que m´encanta. La pantalla podria ser un miqueta més gran, però compensa el fet de que la vista no es canse gens i si llegeixes amb molt sol no es reflecteix ni molesta...a més, està la qüestió del pes: no pesa res! i la veritat és que si estàs llegint un volum de 300 pàgines, és una meravella...el següent va ser llegir en el metro: també fantàstic però si estàs seguda millor, perquè en una d´eixes frenades que fa de vegades, el llibre pot volar literalment de les teues mans....Amb tot la proba de foc va ser portar-me´l de vacances; he tingut tres dies de vacances que ben coordinades en un cap de setmana m´han permés anar a Granada i vore per fi l´Alhambra**. En un principi no anava a portar-me cap llibre, en la guia tenia prou i pensava que no tindria temps per llegir, però com que el "bitxo" no pesa res i quasi no ocupa espai, me l´emportí...i ha segut fantàstic: per les nits, després de no parar en tot el dia, (he anat a soles i no m´agrada eixir de festa a soles), llegia en el llit i he redescobert el plaer de tornar a llegir abans d´anar a dormir, encara que de vegades, si el cansament pot en mi i m´adorm i cau de entre les mans, em dóna pànic que puga caure a terra...

Estic gaudint molt de l´experiència kindle...Ja he llegit tres llibres en ell i em queden prou dels que té instal.lats....i ja tinc una idea de quins instal.laré en la pròxima tanda....però continuaré comprant llibres, perquè si uno t´agrada, vols vore-lo en la teua prestatgeria...


*Podria escriure un post sobre els llibres de Christian Grey, però no será huí...de fet, considere que no es mereixen una entrada ex profeso...no li he rendit honors als llibres d´Isaac Asimov, ni als d´Stieg Larsson ni als de Lindsay Davis ni als de Frederick Forsyth ni als de Dan Simmons i han segut insuficients els dedicats a Charlotte Brontë i Jane Austen...i tots están millor escrits i són molt més bons...i si em pregunteu per què em vaig comprar el primer us diré que va ser un cas de curiositat impenitent...
** ...i això si que mereix un post...


divendres, 9 de març del 2012

Hidden agenda



La falta de notícies son bones notícies, diuen. Si és així, jo tindria el monopoli, perquè fa dos messos que no faig acte de presència per ací. Però la veritat és que no hi ha res nou, ni bó ni roín, la meua vida està estancada, per a bé, en una estabilitat molt agradable. Fa un parell de setmanes un dels meus amics de Cartagena em va dir que a ell li passava el mateix: els dos estem moderadament tranquils en el treball (encara que ell, de vegades, sembla que pateix el síndrome d´Estocolm), tenim salut, una vida familiar plena, es veiem en els amics en freqüència i encara que som fadrins no-vocacionals, tampoc estem dispossats a "trencar" la situació a qualsevol preu. Els dos coincidirem en que arriva un moment en que la estabilitat pot semblar una miqueta aborrida, però benvingut siga l´aborriment!!


En Bologna, l´ombra de Neptú és allargada

Aixó no vol dir que la meua vida (la nostra, la dels que preferim la tranquilitat) siga aborrida: en honor a la veritat, crec que tinc una vida prou diversa, treballe (tinc sort), sempre tinc coses que fer i si no, me les invente, tinc dos nebots que són la meua debilitat i uns amics una miqueta escampats i prou diferents entre ells, de manera que tinc que anar fóra a vore-los o vindre ells, o faig plans en alguns que en altres no funcionaríen o reserve un dia a la setmana per pendre cafè en una sucursal del Costat Fosc o rep propostes indecents per a caps de setmana de 36 hores....per això en este temps he jugat al paintball, (i he decidit retirar-me), he anat a Bologna d´excursió i en la sana intenció de sopar en el ristorante més clàssic possible, he tingut visita després de dos anys i he gaudit en la companyia de la família de la Segona Terra en una casa rural al costat de la Serra de Maria...
En el meu futur proper es troba cert exàmen que ja fa que m´agafe mal de panxa i prompte deixaré de vore la llum del sol i aniré de casa al treball i del treball a casa contant els dies....però mentrestant, enguany, m´he disfressat per fi de vulcana.


diumenge, 10 de juliol del 2011

Preguntes sense resposta d´una fadrina no-vocacional


Fa unes setmanes
una amiga castellano-parlant em va comentar que no li agrada la paraula fadrina, no per la paraula en sí, sinò més bé per les connotacions; no te problemes en el terme "soltera", però per a ella fadrina es més bé "solterona" i certament ni a d´ella ni a mi ni a cap persona en la nostra edat i sense parella li por agradar que li diguen això......estic acostumada a sentir-la a casa perquè hi han alguns fadrins en la meua família, en esta i altres generacions, però entenc perfectament el que volia dir, encara que, com li vaig puntualitzar, nosaltres i moltes altres persones erem "fadrines i fadrins no- vocacionals"....

Faig broma en moltes ocasions sobre el panorama desolador de la meua vida sentimental, que més que jardí és un desert; també conec de prop alguns dels casos més comuns entre la variada casuística de les relacions home-dona i com a investigadora-dotora de la qüestió, crec que quan més major em faig, menys entenc del tema....
Com deia abans no em molesta que em pregunten si sóc fadrina, ni que ho diguen, però si quan diuen que "no tens parella perquè no vols" o "es que eres massa exigent"...quina part de l´expressió "fadrina/fadrí no -vocacional" és la que no han entés? pensen que els fadrins no-vocacionals estem contents en la nostra situació? per què se suposa que tenim que "conformar-se" en el primer home/dona que aparega en la nostra vida i oblidar-nos d´uns requisits mínims només perquè ja superem els 35? Supose que estes preguntes són universals i les fem tant les dones com els homens....
I, en serio, després de parlar este cap de setmana en un dels meus amics fadrins no-vocacionals, realment no som exigents ni demanem coses extraordinàries; a lo millor eixe és el problema: deuriem de deixar de ser realistes i demanar l´impossible, encara que no sàpiga ballar.




Hace unas semanas una amiga castellanoparlante me comentó que no le gusta la palabra "fadrina", no por la palabra en sí, sino más bien por las connotaciones; no tiene problemas con el término soltera, pero para ella "fadrina" es más bien solterona y ciertamente ni a ella ni a mí ni a ninguna otra persona de nuestra edad y sin pareja puede gustarle...estoy acostumbrada a oírla en casa porque hay algunos "fadrins" en mi família, en esta y otras generaciones, pero entiendo perfectamente lo que quería decir aunque, como le puntualicé, nosotras y muchas otras personas somos "solteras y solteros no-vocacionales"....

Suelo hacer broma en muchas ocasiones sobre el panorama desolador de mi vida sentimental, que mas que jardín es un desierto; también conozco de cerca algunos de los casos más comunes entre la variada casuística de las relaciones hombre-mujer y como investigadora-cotilla de la cuestión, creo que cuando más mayor me hago, menos entiendo del tema....Como decía antes, no me molesta que me pregunten si soy "fadrina" ni que lo digan, pero si me fastidia cuando dicen que "no tienes pareja porque no quieres" o "es que eres demasiado exigente"...pero, qué parte de la expresión "soltera/soltero no -vocacional" es la que no han entendido? piensan que los solteros no-vocacionales estamos contentos con nuestra situación? por qué se supone que hemos de "conformarnos" con el primer hombre/mujer que aparezca en nuestra vida y olvidarnos de unos requisitos mínimos sólo porque ya superamos los 35? supongo que estas preguntas son universales y las hacemos tanto las mujeres como los hombres....
Y, en serio, después de hablar este fín de semana con uno de mis amigos solteros no-vocacionales, realmente no somos exigentes ni pedimos cosas extraordinarias; a lo mejor ese es el problema: deberíamos dejar de ser realistas y pedir lo imposible, aunque no sepa bailar.

dilluns, 6 de juny del 2011

Cèsar i Ulisses en Sa Illa


Este post està dedicat al meu amic Druso,
l´home més divertit i romancer de totes les Illes Balears


Com que una imatge val més que mil paraules....


"Te lo dije, Druso, te dije que vendría!"





Llotja



Gran Hotel




Pollentia



Ses Païsses



Cardenals té l´esglèsia...
i la rebosteria mallorquina



Castell de Capdepera
"el melic del Mediterrani Occidental"





Bubo
"M´he quedat en la teua cara...."



Castell de Bellver






Molí (obssesió)

diumenge, 10 d’abril del 2011

Yellow






Pesas tan poquito. En brazos de tu padre eres diminuto.
Pero eres tan perfecto.
Cinco dedos en cada mano y en cada pie....y qué pies tan grandes! Si es que tienes a quién salir!
Duermes con la mano en la nariz, exactamente como en las ecografías que tu madre enviaba.
He tenido que esperar dos semanas para poder tenerte en brazos, pero la espera, como en todas las cosas buenas, ha merecido la pena.
No crezcas demasiado deprisa, que vivo cerca pero tan lejos.....

Bienvenido a casa, Pablo.