RISA

Lo que pasa en Risa, se queda en Risa

Tzadikim Nistarim

En todo tiempo siempre hay treinta y seis justos sobre la faz de la tierra, cuando ellos desaparezcan, el mundo acabará.

Talmud

Hay una tradición judía que me gusta mucho y que conté en una ocasión en esta misma página. Trata de la existencia en cada generación de 36 personas justas, personas sin habilidades especiales y que viven una vida corriente pero de cuya bondad depende el mundo. Son los Tzadikim Nistarim, los Santos Secretos, también conocidos como los Lamed Vav Tzadikim.

Por mi experiencia personal, estoy en condiciones de afirmar que en la actualidad hay muchos más de 36 Tzadik Nistar repartidos por el mundo y que los conozco a todos. Todos ellos se dedican a hacer de este un mundo mejor simplemente por su mera presencia y yo he sido receptora de sus buenas acciones durante muchos años, sin que puedan llegar a imaginar hasta qué punto han mejorado mi existencia y mucho menos ser conscientes de cómo he llegado a depender de ellos.

En un día como hoy, en que celebro mucho más que un simple cumpleaños, he de dar las gracias a todos mis Tzadikim, porque sin ellos no hubiera podido llegar hasta aquí....algunos llevan conmigo toda la vida, otros menos tiempo y los hay que aún no saben el papel que juegan pero tienen toda la vida para aprender. Yo me comprometo a seguir respetando nuestro pacto no escrito y secreto y continuar queriéndolos como se merecen, porque todo mi amor es suyo.

Hi ha una tradició jueva que m´agrada molt i que vaig contar una vegada en esta mateixa pàgina. Tracta de la existència en cada generació de 36 persones justes, persones sense habilitats especials i que viuen una vida corrent però el mon depén de la seua bondat. Són els Tzadikim Nistarim, el Sants Secrets, també coneguts com els Lamed Vav Tzadikim.

Per la meua experiència personal, estic en condicions d´afirmar que en l´actualitat hi han prou més de 36 Tzadik Nistar repartits pel món i que jo els conec a tots. Tots ells es dediquen a fer d´aquest un món millor, simplement per la seua presència i jo he segut receptora de les seues bones accions durant molts anys, sense que puguen imaginar fins a quin punt han millorat la meua existència i molt menys ser conscients de com he arrivat a dependre d´ells.

En un dia com huí, en el que celebre molt més que un senzill aniversari, he de donar les gràcies a tots els meus Tzadikim, perquè sense ells no haguera pogut arrivar fins ací...alguns porten en mi tota la vida, uns altres menys temps i hi ha que encara no saben el paper que juguen però tenen tota la vida per apendre. Jo em compromet a seguir respectant el nostre pacte no escrit i secret i continuar volent-los com es mereixen, perquè tot el meu amor és seu.

Florence and the Machine - You´ve got the love

Trekkie renovatio

La imparcialitat és una de les virtuts, qualitats o objectius més dificils d´assolir per a mi quan estic davant de l´ordinador dispossada a escriure un post sobre Star Trek.....però qualsevol que s´aventure a llegir el meu blog sap a lo que s´arrisca només pegar-li una ullada a la foto de perfil. Per això hui estic tan tranquila a punt de comentar la nova pel.lícula de la franquicia, que vaig anar a vore divendres.

No vull contar res sobre l´argument d´Star Trek. Into darkness perquè encara que aquest blog és prou discret en lectors, és millor no arriscar-se en els spoilers. Jo vaig anar sense haver-lo llegit, coneixia alguns detalls però poca cosa i va ser millor. Si recordeu, les noves pel.lícules conten els anys jovens de la tripulació original de l´Enterprise, els inmediatament anteriors als que narrava la sèrie original on erem testimonis de les aventures que vivíen al llarg d´una missió exploratòria de cinc anys; en la pel.lícula anterior, un incident en el futur d´un dels protagonistes altera el seu propi passat i el de tots, de manera que la història oficial que ja coneguem canvia....la nova pel.lícula continua contant la nova història, sense oblidar que el fet de canviar la història no vol dir que determinats fets no tinguen perquè no produïrse...podríem dir que si una persona está en el teu destí, tard o d´hora hauràs d´enfrontar-te amb ella. Aquesta és una pel.lícula més fosca, més adulta també, els personatges maduren al llarg d´ella, sobre tot Kirk; el món tal i com el coneixen s´enfronta a una situació en la que tenen que decidir si obeir les normes és més ètic que ignorar-les, ja no és tot blanc i negre, ara hi han matissos de gris...els nous perills possaran a prova a la tripulació en la primera missió reial a la que s´enfronten com a grup....El guió d´aquesta nova entrega m´ha agradat més que el de la pel.lícula anterior perquè enllaça amb la història clàssica d´Star Trek però ho fa bé....

Mai havies vist així l´Enterprise

Jo vaig gaudir molt (molt) veient Star Trek. Into darkness.....em vaig tornar a emocionar de nou i encara que es podria dir que no és d´extranyar perquè sóc una trekkie, també hi ha que dir que he vist totes les pel.lícules, dos sèries completes i de la resta molts capítols, i ja no és fàcil sorprendre´m: sóc molt trekkie però per aixó mateix sóc exigent....Quan eres molt aficionat a una saga com aquesta vas en la por a que et deceben però eixe no ha segut el cas en cap de les dues i espere que tampoc en la tercera, si com es diu és una trilogia...

Tècnicament és fantàstica, hi ha que reconèixer que J.J Abrams és un geni, certament és la persona adequada per continuar la saga; ja en l´anterior, tot el detall d´infografia, la escenografia, els decorats i la música em varen agradar molt: el que jo donaria per poder seure en el pont de l´Enterprise! (vaig seure en el pont de la nau de la Nova Generació en la exposició de fa tres anys, però no és el mateix). Conté alguns dialegs que et donen ganes d´apuntar i la espectacularitat d´algunes escenes et deixa pegat a la butaca...et pots emocionar....Vale, sí, sóc receptiva a les emocions trekkies, però damunt la vaig veure en 3D. 

No puc deixar de comentar un detall que vaig obviar en el comentari de l´anterior: la sala de màquines. En la sèrie original, era una habitació plena de botons i reixetes, alguna que altra palanca i poc més; la sala de la Nova Generació està completament computeritzada en un reactor que es pot tocar....en les noves pel.lícules, el reactor de l´Enterprise té més a vore en les instalacions del CERN, cosa que m´encanta; al cap i a la fi no pots tindre un nucli de curvatura i una cambra de diliti per arrivar a velocitats warp en unes intal.lacions deficients...

Quan estrenaren ST XI, la meua preocupació eren els nous actors encarregats d´interpretar als personatges clàsics, en particular, Zachary Quinto com Spock, però si en aquella ocasió ja li vaig donar la meua benedicció, ara encara m´agrada més. He de dir que tots els actors de la nova/antiga tripulació m´agraden encara que tire de menos més éssers d´altres planetes i m´encanta Bruce Greenwood com Christopher Pike, un dels meus personatges preferits de la sèrie original. De qualsevol manera, el millor personatge és el vilà, interpretat per eixe regal d´Anglaterra al món que es diu Benedict Cumberbatch i que es menja la pantalla. En Star Trek els vilans són importants: quin mèrit té vèncer a un vilà poc intel.ligent? En aquest personatge pasa un poc com en Michael Corleone en "El Padrino": és un mafiós però pots arrivar a empatitzar en ell. Certament el personatge de Cumberbatch és massa fill de sa mare com per a empatitzar, però és fascinant (Spock no estaria d´acord en la utilització d´aquest adjectiu, però em permetre la llicencia).

Com diuen en Kill Bill, 
"....viste como los malos de Star Trek ..."

Al igual que en ST XI, la pel.lícula té alguns detalls dirigits als trekkies, frases puntuals o aparicions breus d´actors que interpretaren a personatges importants de la saga....continua sent una pel.lícula per a trekkies i no trekkies, esperant crear nous seguidors encara que de vegades per a un nou aficionat resulte un poc complicat: no pots insistir en la Primera Directriu si no expliques qué es...però encara que algunes coses se t´escapen, si el que vols és passar una bona estona i gaudir en el cine, ves a vore-la i qualsevol dubte, me´l preguntes. Jo aní a soles, però tinc que tornar, la meua neboda de deu anys vol vore-la, jo sóc la responsable del seu trekkisme i no la puc decebre...el menut de tres anys també vol vindre, però será millor que primer s´eduque en la sèrie original...

Per favor, que algú invente d´una vegada 
el viatge en el temps

Terminis

De vegades sembla que la vida ve a terminis.

Vas pagant lletres i això et dona dret a viure un poc més....però has d´anar molt en compte en la lletra menuda...

Jo estic arrivant a la meitat de la meua hipoteca...més o menys, i els terminis que he pagat enguany han eixit directament de dintre meu: s´han juntat la pujada de l´Euribor, de l´IPC i estic quasi segura que totes les resolucions de la UE teníen un paràgraf destinat a mi; de vegades seria millor que ningú sabera el teu nom: ja no estàs segura ni en àlies...

Supose que hi ha un preu que pagar: com diu aquell xiste, "la Vida és cara...hi ha més barata, però no és Vida". Crec però que jo estic pagant massa penalitzacions i he decidit que a este joc poden jugar dos...i com que la vida va a terminis, vaig a possar els meus. 

Un any. 12 messos. 365 dies

Tremoleu perquè quan trame algo, 

sempre acabe eixint-me en la meua

At last

Para Nuria, que está en plena adolescencia.

Promesas, promesas

Si no estuvieras prometida, 

te besaría para darte mi adiós...

Futur Perfecte

Des de fa un temps, he repetit com un mantra una frase a una persona. Ella per la seua banda, sempre ha mantingut que el seu destí depenia de que jo puguera assolir el meu....

En ocasions semblava que era una autèntica bojeria mantindre les meues posicions, però mai vaig deixar de mantindre les esperances (viatges al Nepal inclossos) i fa tres dies, em vaig eixir en la meua.

No puc evitar preguntar- me si una vegada que el seu destí s´ha complit, com sempre vaig dir que passaria, ha arrivat el meu moment.....i com sempre que pense en el destí i el lliure albir acabe feta un lio i no puc arrivar a cap conclusió...

...però ara no m´importa massa no assolir destins perquè sempre he volgut viure en el Futur i fa uns dies l´he tingut als brassos.

Segurament no és la cançó més adequada per a un post com aquest, (sempre sona aquesta) però com que sonava tot el dia 4 sense parar, crec que no t´importarà.....un dia, quan sigues major, t´ho explicaré...

T´estime molt, Gerard

Muse - Madness 

 

Up against it

Voy a tomármelo en broma, porque si me lo tomo en serio, me pegaré un tiro...y la sangre cuesta mucho de limpiar, necesito el coco en forma para trabajar y si decidí no ponerme un piercing en la ceja, no voy a hacerme un agujero más grande en la sien a estas alturas...

Este 2.013 ha entrado con ganas...arrasando, podríamos decir. Sólo estamos en febrero y ya quisiera estar en diciembre...así al menos lo que venga ya habría pasado...

Empecé con una gripe que emergió el mismo día de Año Nuevo...a mí, y es una opinión muy personal, no me gusta la Nochevieja pero nada de nada...y después de este año, me reafirmo:  la próxima me quedo en casa; el que se anime, que me lo diga y cenamos juntos (aviso: voy a hacerme con las distintas versiones de Jane Eyre para el cine; el que avisa no es traidor...)...si he de enfermar la primera semana del año, por lo menos no me habrá costado dinero ni me habré congelado en una sala digna del Polo Norte....diez días de sufrimiento sin salir de casa, guardando cama, con fiebre, tosiendo y sintiéndote lo peor....y luego recupérate....si la lumbalgia te da tregua....

Y cuando crees que te has librado, los virus del infierno se ceban con tu familia; tu sobrino es la cepa madre y se lo pasa a todos los demás, menos a tí, que estás (parece) un poco inmunizada...y a su paso caen tu cuñada, tu hermano, tu sobrina, tu madre y tu padre...es la gripe o quizá el fín del mundo tal y como lo conocemos??

No!

Es el karma!!

Qué tengo que hacer para limpiarme el karma? Soy amable y buena gente, no hago daño a sabiendas, me tomo las cosas con paciencia, nunca discuto ni levanto la voz....qué es lo que estoy haciendo mal?

No me digas que lo estoy haciendo todo del revés! Que tengo que ser borde y malcarada, que he de pelearme con media humanidad y faltar el respeto y si puedo trincar algún sobre que otro....pues vaya plan....si el Universo te devuelve lo que tú le mandas, a este paso me cae encima la Estación Espacial Internacional....

Creo que de momento intentaré limpiarlo a mi manera: en cuanto me asegure de que nos hemos librado de la gripe, abriré las ventanas de la casa de par en par...y me iré un fín de semana de vacaciones....y que me busque el karma.

La imagen procede de internet

The way it used to be

Cuando vuelvo allí, todo es mejor...no me importa madrugar, no me importa que el barrio sea malo, no me importa cargar el carro....

A lo mejor es una tontería que la felicidad dependa de algo tan extraño, pero a estas alturas me importa poco, ya me he acostumbrado a encontrármela en el Lado Oscuro....y si uno no sabe encontrar la felicidad en lo extraño, peculiar o lo pequeño, entonces se está perdiendo mucha Vida. 

Pasé dos años y medio de la mía allí, y considero aquel tiempo como una de las épocas mas felices, plenas y satisfactorias de mi existencia...volver, aunque sólo sea durante un día, consigue que este estado de ánimo tan apático que arrastro se disuelva y me da un poco de tregua...y como él me la ha pedido, y a él no le puedo negar nada, se la regalo....con una dedicatoria especial a todos ellos, ya saben quienes son.

Fangoria - Descongélate 2010

La Carta

Queridos Reyes Magos

Este año he sido muy buena.
Así me va....

Creo que si fuera mala me iría mejor....pero no encuentro el manual de "Cómo ser mala y no sufrir en el intento" ni en libro tradicional ni para e-book....no podríais traérmelo esta noche? Si alguien puede encontrarlo sois vosotros, que para algo sois Magos...mis poderes parecen ser insuficientes...

De todos modos, siempre hay que tener otro deseo en reserva por si acaso, así que os pido que lo mejor del 2012 sea lo peor del 2013...y si tenéis por ahí algún otro detallito, tampoco me voy a molestar...

Afectuosamente

La Reina Maga que nunca regala carbón.

Encara que per motius molt personals ja fa temps que estes festes no són el que eren, jo procure viure-les en optimisme i certa alegria, sobretot perquè tinc nebots, molts nebots, que esperen als reies i la Reina Maga, que s´il.lusionen i em fan il.lusionar-me, perquè venen amics que tinc fora, perquè aprofitem per quedar tots, perquè per estar trista tinc molts dies a l´any i perquè no tot són nadales, torrons i naiximents.....altres coses tambe són Nadal...

Nadal és....

....anar al dinar de la família murciana i que un amic mallorquí et demane que a la tornada li compres unes cervesses d´Estrella Levante...."en Palma, no les trobe..."

....escudrinyar els menus de les festes de Cap d´any en busca de marisc....llevar les gambes allà on les trobes i fugir d´elles...

....possar els adornaments de cristal de l´arbre de Nadal en la part de dalt, lluny de les mans de certa criatura de 3 anys...

....conspirar en la teua cunyada i el teu germà perquè la teua neboda major ja no creu del tot en certs personatges que venen de l´Orient...

....llegir el resum de l´any en el blog de Rasoir Electric, prou més divertit que els de la premsa...

Per als que gaudeixen d´estes festes
Per als que les sufreixen en silenci
Per als que es mantenen diplomaticament neutrals

Per als que tenen vacances

Per als que treballen

Per als creients

Per als agnòstics

Per als ateus

Per als que les han convertit en laiques

Per als que les viuen con xiquets, 

perquè encara són xiquets....

Per als que envíen targetes.

Per als carters que les reparteixen.

Per als que sempre munten l´arbre

perquè si no, no ho fa ningú.

Per als que els agraden les nadales.

Per als que les odien.

Per als que s´unflen de gambes i torró.

Per als alèrgics al marisc,

les ametles i les poinsetties.

Per als que esperen al Pare Noel.

Per als que esperen als Reis Mags.

Per als que golpegen el Tiò.

Per als que esperen a la Brujita Beffana.

Per als que escriuen la carta

Per al Quart Rei, del que ningú se´n recorda.

Per a la Reina Maga, que mai regala carbó.

Per als amics invisibles.

Per als que están ací.

Per als que están fora d´ací.

Per als que ja només viuen dins de nosaltres.

Per als que es mengen el raïm,
però mai veuen complits els seus desitjos.

Per als que mai, mai 

han aconseguit acabar-les a temps.

I per a tots vosaltres, un any més....

Bones Festes i Feliç 2013

I recordeu que com sempre

el millor encara està per arribar.

Ulisses (i Cèsar) en Granada

Supose que escriure sobre les vacances de setembre no té massa sentit, però sempre que faig un viatge, té un refleix en el blog, i este no podía ser menos, per aixó parle huí del viatge a Granada...

Com altres anys, he tingut pocs dies i gràcies (moltes, moltes gràcies al meu jefe, Rafa)...me´ls vaig guanyar, però al final, el jefe és ell....al poder juntar-los en un cap de setmana, podia anar una miqueta lluny, però no a l´estranger....Granada era un destí pendent des de feia molt de temps i vaig aprofitar l´oportunitat....una amiga em va dir que era una ciutat per anar acompanyada d´algú "especial", així que me´n aní en Ulisses....

La ciutat em va agradar molt i el fet de poder recórrer-la caminant encara més...l´Alhambra és cosa apart: la pots vore en fotografies o documentals però res et prepara per a la experiència en viu....

Casa de los Tiros

"El corazón manda"

Corral del Carbón

La Catedral 

(i la boda hiper pija dins)

Capella Reial

La Madraza

Pati de "El Bañuelo"

Interior

La Carrera del Darro

Company de viatge

Casa del Castril

"Espérala en el cielo...."

La Alhambra 

des d´El Paseo de los Tristes

Generalife

Contrariament a la meua costum, no faré ací una explicació fil per randa del viatge...la ciutat i l´Alhambra són prou conegudes...personalment em va agradar molt la Carrera del Darro, és la part de l´Albaicín que més em va sorprendre pel seu ambient i per l´encant que tenia a qualsevol hora del dia o de la nit....de l´Alhambra, he de reconèixer que la part que més em va agradar va ser el Generalife; els palaus nazaríes son preciosos però els jardins, tal vegada per ser menos formals, o més canviants, per l´aigua i la vegetació, me semblaren més agradables...els palaus són esgotadors, física i visualment....vaig poder vore el Pati dels Lleons, acabadet de restaurar: sempre m´havia imaginat el lleons molt més grans, i va ser molt impactant....encara porte dins dels ulls la llum de meitat vesprada en eixes estàncies tan precioses i travessant les gelosies de les parets...

Palacios Nazaríes

Apart de vore tot lo que "s´ha de vore" i fer "el que s´ha de fer", tenia en ment (com objectiu personal) anar a buscar el palau de Dar al-Horra; havia llegit que era prou desconegut però interesant i encara que em va costar prou, perquè orientar-se per l´Albaicín és difícil i a més no està indicat per cap puesto, vaig aconseguir visitar-lo....és menut i després de vore l´Alhambra se pot pensar que no té interés, però em va agradar perquè és més íntim però així i tot té detalls que recorden a la ciutadella i a més, segons me digueren, encara que si havia segut transformat, perquè va formar part d´un convent, les pintures que conserva són originals, al contrari que les de l´Alhambra que ja patiren intervencions en època dels Reis Catòlics...

He dit en alguna ocasió que el pitjor de viatjar a soles és dinar i sopar en la teua pròpia companyia....i conforme més viatge a soles més me reafirme...altres vegades passava un parell de dies en un lloc i al l´endemà tornava a continuar viatge, estava movent-me continuament però en Granada tornava cada nit a la mateixa habitació i ho he notat més: anar de tapes a soles no és l´ideal i Ulisses mai s´ha caracteritzat per la seua conversa...encara que no hi ha que menysprear mai la seua companyia...

Els granadins són extraordinariament amables, en el carrer, en les tendes, on els pilles: la recepcionista del meu hotel em va convidar a eixir de copes l´última nit en ella i el seus amics, però el seu nòvio li tenia preparada una sorpresa i no va poder ser; sap que quan vinga a València, me toca a mí.

Les anècdotes, que no falten, com sempre: a 50 km. de la ciutat vaig punxar una roda i com que no sé canviar-la i pague un segur per a algo, va vindre la grua a traure´m de l´autovia....no havíen passat cinc minuts i el mecànic ja m´havia preguntat la edat i si tenia marit...mai m´havien entrat tan ràpidament i en tanta gràcia...no em va fer tanta quan després de demanar-me el telèfon, me digué que si a la meua edat  no tenia fills "se me estaba pasando el arroz"....jo li vaig respondre que eixa no em semblava una manera molt acertada d´aconseguir el meu numero....

I per últim...soles m´he quedat en ganes de fer una cosa, que no em donar temps: passar pel meu carrer.