dimarts, 29 de juny del 2010

Claudia pulchra



.....i has arrivat tu, criatura meravellosa, per omplir-nos la Vida, per agafar-nos de la mà i conduïr-nos per nous camins plens de màgia i amor...
.....ja som quatre....


Ti proteggerò dalle paure delle ipocondrie,
dai turbamenti che da oggi incontrerai per la tua via.
Dalle ingiustizie e dagli inganni del tuo tempo,
dai fallimenti che per tua natura normalmente attirerai.

Ti solleverò dai dolori e dai tuoi sbalzi d'umore,
dalle ossessioni delle tue manie.

Supererò le correnti gravitazionali,
lo spazio e la luce per non farti invecchiare.

E guarirai da tutte le malattie,
perché sei un essere speciale,
ed io, avrò cura di te.

Vagavo per i campi del Tennessee
(come vi ero arrivato, chissà).
Non hai fiori bianchi per me?
Più veloci di aquile i miei sogni
attraversano il mare.

Ti porterò soprattutto il silenzio e la pazienza.
Percorreremo assieme le vie che portano all'essenza.
I profumi d'amore inebrieranno i nostri corpi,
la bonaccia d'agosto non calmerà i nostri sensi.

Tesserò i tuoi capelli come trame di un canto.
Conosco le leggi del mondo, e te ne farò dono.

Supererò le correnti gravitazionali,
lo spazio e la luce per non farti invecchiare.

Ti salverò da ogni malinconia,
perché sei un essere speciale ed io avrò cura di te ...
Io sì, che avrò cura di te.

diumenge, 27 de juny del 2010

Concepto






Podré ir contigo a ver la exposición de Star Trek?




Familia
según Andrea


dijous, 24 de juny del 2010

Pax Romana


Sex ist eine Schlacht, Liebe ist Krieg
Rammstein


César ha cerrado por una larga temporada las puertas del Templo de Jano.
Sails wave goodbye - Peter Murphy


Dream - the light was shining hard
And though the lie was the night
Dream - you were the light and colliding with the stars
In a way - my guide

And there light will pave the way that you go
In the light of the silver moon

Sails and wave good bye
Sails and wave good bye

Looking out from a bridge
Sails wave good bye
Behind a curtain
Activate and join
My mind devoid
Reinstate my beloved

And there light will pave the way that you go
In the light of the silver moon

Sails and wave good bye
Sails and wave good bye

dilluns, 21 de juny del 2010

I won´t settle for less


A veces
, cuando me alejo un poco de la ciudad y recorro caminos poco habituales pero familiares, veo que el paisaje es como un puzzle, porque cada pieza es independiente pero no puede evitar formar parte de un todo....

Con los seres humanos pasa igual: somos piezas, y vamos encajando formando un mosaico....a veces nos equivocamos y la que tenemos al lado no encaja lo sufientemente bien, y un día se suelta y va al lugar al que pertenece, pero si somos afortunados y estamos rodeados de otras muchas piezas que siempre han estado con nosotros, ese hueco se ve muy pequeño....un sólo árbol es paisaje pero es una imagen triste, mientras en un bosque hay infinitos paisajes en los que perderse...

He decidido volver a perderme en mi bosque...porque es preciso hacer un cambio, porque no quiero que puedan encontrarme.

Quiero volver a ser un alma anónima que no busca ni quiere ser hallada, pasear sin miedo a encontrarme con nadie y volver a conquistar mi espacio....quiero poder ser reconocida sólo por los que me quieren y siempre saben dónde estoy y disfrutar de la visión privilegiada de ver mi Vida desde fuera pero con Ellos dentro....




De vegades, quan m´allunye un poc de la ciutat i recórrec camins poc habituals però familiars, veig que el paisatge és com un trencaclosques, perquè cada peça és independent però no pot evitar formar part d´un tot...
En els èssers humans passa el mateix: som peces, i anem encaixant formant un mosaic....de vegades ens equivoquem i la que tenim al costat no encaixa bé i un dia es solta i se´n va al lloc on pertany, però si som afortunats i estem rodejats de moltes altres peces que sempre han estat en nosaltres, eixe vuit es veu molt xicotet....un sol arbre és paisatge però és una imatge trista, mentre en un bosc hi han infinits paisatges on perdre´s....

He decidit tornar a perdre´m en el meu bosc...perquè és precís fer un canvi, perquè no vull que puguen trobar-me.

Vull tornar a ser un ànima anònima que no busca ni vol ser trobada, passetjar sense por a trobar-me en algú i tornar a conquerir el meu espai....vull poder ser reconeguda només pels que em volen i sempre saben on estic i gaudir de la visió privilegiada de vore la meua Vida des de fora però en Ells dintre....

dimarts, 15 de juny del 2010

Simetría imperfecta





La ley de conservación de la energía dice que ésta no se crea ni se destruye, sólo se transforma, y que después de cualquier fenómeno físico, siempre tenemos la misma cantidad de energía que al principio. No puedes ganar, pero tampoco puedes perder. Pero además el Teorema de Noether dice que por cada simetría continua de las leyes físicas, ha de existir una ley de conservación. Y por cada ley de conservación, ha de existir una simetría continua.
Puesto que habitamos en un mundo que se rige (afortunadamente) por leyes físicas, debemos concluir que lo que funciona para el Universo, también rige para nosotros, y los seres humanos estamos regidos por la ley de conservación...aunque en nuestro caso debería ser la ley de conservación de la cordura: tras cada fenómeno, tenemos la misma cantidad de razón que de locura, y esa misma ley de conservación de la razón nos llevará a seguir buscando la simetría.


dissabte, 12 de juny del 2010

El teu moment Fellini



Este post està dedicat especialment a Elisabet
Autovia del Mediterrani sentit València des de Massamagrell.
Un soroll sec contra el cotxe.
Una ullada pel retrovisor: troç de plàstic negre donant voltes per la vorera.
'Fotre!, aixó és un troç del meu cotxe!'
Canvi de sentit, done la volta, torne a l´autovia, isc de nou i torne a incorporar-me en direcció València, conduint per la vorera fins que trobe el maleït troç de plàstic....
...isc del cotxe per la porta del copilot fent alpinisme per damunt de la palanca de canvis i faig el 'paseillo'
en plena autovia vestida en les meues grulles japoneses i els tacons, el glamour que no falte....

....sí, era un troç de cotxe, de la porta del copilot, només haguera faltat que no fora meu
....

Point of view - DB Boulevard



I don't have a cent
Will I pay my rent
And even my car doesn't work
Me and my man, he's the one
To die for, we have split up
Can't you see, life's easy
If you consider things
From another point of view
Ahhh, ah-ha yeah
In another way
From another point of view
Yeah, yeah, yeah, ahhh, ah-ha yeah
In another way
From another point of view
I see life and lights
All the colours of the world
So beautiful won't you come with me
I've seen birds and trees
All the flowers of the world
So beautiful won't you come with me
Ahhh, ah-ha yeah
In another way
From another point of view
Can't you see, life's easy
If you consider things
From another point of view
Ahhh, ah-ha yeah
In another way
From another point of view

dimecres, 9 de juny del 2010

Amistats perilloses


L´estiu
no seria estiu sense algunes coses...la calor, poder detindre´t en pantalons curts davant dels congelats del super, la platja o la piscina, l´aire condicionat, les vacances (qui les tinga), passetjar de nit per la platja, els gelats, les sandalies noves, la llum, l´insomni en les nits més caluroses....i el mal d´esquena...
Des de fa un temps, el mal d´esquena s´ha convertit en el meu amic de principi de l´estiu, o de meitat, o de final....a ell li dona igual, el cas és que té que fer la seua aparició....la primera vegada va ser el 22 de juliol de 2003, el dia del meu trenta aniversari....no ho oblidaré mai...40 graus i jo en la esquena tota tiesa, sense poder seure, ni caminar ni parar en peu, en un malestar horrible i prenent antinflamatoris...i d´ençà huí, continua visitant-me, però no en hivern, per molt de fred, per molt que pese el carro de repartiment o per molts paquets que tinga que fer o carregar en oficina...bé, també té les seues aparicions però discretes, però és en estiu,
quan més agradable és l´esterilla elèctrica, quan són estelars, ....eixint de la banyera, fent el llit, alçant-me del sofà, qualsevol lloc i moment és bó.....l´any passat em va atacar a traició en la Segona Terra, el dia que celebrava el meu aniversari, una setmana abans d´anarme´n de vacances, i en quasi tres-cents kilòmetres que recórrer a l´endemà per tornar a casa...enguany ha decidit vindre prompte, que l´estiu és llarg i a lo millor després no té temps...i ací estic jo, caminant més recta que la senyoreta Rottenmeier...

dilluns, 7 de juny del 2010

Heisenberg



No quiero pasados cargados de impuestos
Ni busco imposibles en cielos abiertos
Pero algo que valga la paz por la que hay que apostar


Nunca he sido habilidosa para los juegos, no se me da bien recordar las combinaciones de naipes, los movimientos de las piezas sobre un tablero o las estrategias de los juegos de rol...puedo aprenderlas de memoria pero preciso jugar muchas veces para asimilarlas aunque he de reconocer que alguna vez he tenido la suerte del principiante. Sólo apuesto si tengo la absoluta certeza de ganar; no es miedo a perder, es simplemente que no va conmigo, nunca he tenido un espíritu competitivo, no me gusta ni necesito medirme frente a los demás....aunque siempre hay ocasiones en que como a todos, me sale el orgullo y no puedo evitar aceptar el reto...pero nunca me juego nada importante.

En cambio, en la Vida, sí corro riesgos....que no hacen peligrar mi integridad física pero sí mi tranquilidad mental; en esas ocasiones, asumo los riesgos y no me guardo nada, apuesto a una sola carta. Supongo que ya que me juego la paz de espíritu, debería controlar mejor mis apuestas, porque además en estos casos no existe la suerte del principiante....pero quizá no he jugado todavía lo suficiente como para aprender las reglas del juego...
...si es que las hay....