L´estiu no seria estiu sense algunes coses...la calor, poder detindre´t en pantalons curts davant dels congelats del super, la platja o la piscina, l´aire condicionat, les vacances (qui les tinga), passetjar de nit per la platja, els gelats, les sandalies noves, la llum, l´insomni en les nits més caluroses....i el mal d´esquena...
Des de fa un temps, el mal d´esquena s´ha convertit en el meu amic de principi de l´estiu, o de meitat, o de final....a ell li dona igual, el cas és que té que fer la seua aparició....la primera vegada va ser el 22 de juliol de 2003, el dia del meu trenta aniversari....no ho oblidaré mai...40 graus i jo en la esquena tota tiesa, sense poder seure, ni caminar ni parar en peu, en un malestar horrible i prenent antinflamatoris...i d´ençà huí, continua visitant-me, però no en hivern, per molt de fred, per molt que pese el carro de repartiment o per molts paquets que tinga que fer o carregar en oficina...bé, també té les seues aparicions però discretes, però és en estiu, quan més agradable és l´esterilla elèctrica, quan són estelars, ....eixint de la banyera, fent el llit, alçant-me del sofà, qualsevol lloc i moment és bó.....l´any passat em va atacar a traició en la Segona Terra, el dia que celebrava el meu aniversari, una setmana abans d´anarme´n de vacances, i en quasi tres-cents kilòmetres que recórrer a l´endemà per tornar a casa...enguany ha decidit vindre prompte, que l´estiu és llarg i a lo millor després no té temps...i ací estic jo, caminant més recta que la senyoreta Rottenmeier...
8 comentaris:
Pero xiqueta, qué has fet??
jajajaja! tens raó en lo dels congelats del mercadona (o del consum), que en hivern triar un yogur és una proba de resistència!
En lloc de la senyoreta rottenmeier, pensa en les cariatides gregues, que segur eren més simpàtiques, i millora´t prompte!
en serio gastes l´esterilla elèctrica?
No he fet res, de veritat! si per lo menos, haguera fet algo pervers...!
Gràcies pel comentari, anònim@!
Hmmm, sí, les cariàtides són més apropiades, que una és d´antiga, clar que jo vaig més vestida :)
Enguany no m´ha fet falta, perquè no fa tan de mal com en altres ocasions, puc fer vida normal sempre que no m´oblide del meu particular daltabaix...però aquell estiu de 2003 sí la vaig gastar, clar que el dolor era insuportable...
Gràcies pel comentari i pels bons desitjos, anònim@!
t´has deixat una cosa en la llista, les cuques!
noooo, en serio, que te millores!
Agh, per favor, no suporte ni parlar d´elles! Són unes criatures fastigoses! I a més, volen!!!
Si necesitas una farmacia de guardia aqui estamos, otra cosa no tendremos pero antiinflamatorios hay a capazos!
Un beso y cuidate.
Gracias!! No quiero hablar muy alto pero ya casi no me molesta!
NPG, dime, cómo me pongo en contacto contigo?
un beso!
Publica un comentari a l'entrada