Totes les obres necessiten el seu Temps
No puc evitar pensar on estava fa un any. En persona i pensament.
No ho pense lamentant-me per no ser alli, sempre pense més en lo que m´emporte i no el que deixe enrrere. Sé que tornaré a eixe estat mental i a eixos llocs....és qüestió de Temps, que com tot el món sap és relatiu....però per una vegada vull que el Temps pase de pressa, perquè del meu Temps depen el d´altra persona, que està convençuda de que el seu destí depén de que arrive al meu.
Aspettando l'estate - Franco Battiato
No ho pense lamentant-me per no ser alli, sempre pense més en lo que m´emporte i no el que deixe enrrere. Sé que tornaré a eixe estat mental i a eixos llocs....és qüestió de Temps, que com tot el món sap és relatiu....però per una vegada vull que el Temps pase de pressa, perquè del meu Temps depen el d´altra persona, que està convençuda de que el seu destí depén de que arrive al meu.
Aspettando l'estate - Franco Battiato
L´allegrezza del vento fuga i cattivi pensieri
mentre ogni ombra fugge via le giornate si accorciano
mentre ogni ombra fugge via le giornate si accorciano
La sera i fuochi inondano i dintorni di luce
La tristezza non prevale su me
col canto la tengo lontana
le giornate si allungano
sto aspettando l'estate
col canto la tengo lontana
le giornate si allungano
sto aspettando l'estate
Anche se non ci sei tu sei sempre con me
per antiche abitudini
perchè ti rivedrò dovunque tu sia
per antiche abitudini
perchè ti rivedrò dovunque tu sia
Aspettando l'estate all'ombra dell'ultimo sole
sospeso tra due alberi a immaginare
l'estasi dei momenti d'ozio
voglio riscoprire aspettando l'estate
sospeso tra due alberi a immaginare
l'estasi dei momenti d'ozio
voglio riscoprire aspettando l'estate
Anche se non ci sei tu sei sempre con me
e sono ancora sicuro che io ti rivedrò
dovunque tu sia.
e sono ancora sicuro che io ti rivedrò
dovunque tu sia.
6 comentaris:
però no hi ha pressa, bella... :)
la paciència és la mare de la ciència però tu i jo som de lletres :)))
i ja saps que jo prefereixo fer més quilòmetres que esperar-me quieta en un semàfor... huas, la impaciència és lamarededeudevallivana
vaig a guardar un respectuós silenci sobre la verdadera raó per la qual prefereixes seguir "en marxa"...huas!
Hola, realmente no comprendo tu post esta vez, el destino de cada uno no depende de ningún otro, solo es eso, tu destino, es algo que sí es solo tuyo, y recuerda que el destino llega siempre cuando no te lo esperas, pues ese destino es cuestión, a veces, de segundos.
Besitos
Hola, guapa. Ya sé que mi destino sólo depende de mí, es sólo una metáfora. Llegara a éll es sólo cosa mía, pero recuerda que hay destinos entrelazados, y a eso me refiero.
Un beso muy fuerte
Publica un comentari a l'entrada