dijous, 2 de desembre del 2010

La vida secreta de Johann Sebastian Mastropiero .....i Günther Frager



Este post està dedicat a Jorge Esteban Pérez-Ríos, Rafael Gómez y Sampayo, Ataúlfo Vega y Fabret, Ramón Velis García y Casal...
...i a sa Marta.


Allà per primavera, una amiga va comprar dues entrades per a cert espectacle que anava a representarse a Barcelona en novembre i em va oferir una d´elles, sabent que era molt probable que diguera que sí, com així va ser....perque es tractava de Les Luthiers, i això són paraules majors.

Marta i jo som molt fans de Les Luthiers. De fet, ella encara ho és més que jo, podriem dir que és
The ultimate fan. Hem anat a vore-los juntes tres vegades, i sempre ens quedem en ganes de més. Tenen moltes coses que els fan diferents d´altres, el fet de que siguen molt bons músics, que el seu humor siga elegant, allunyat de modes, que no falte el respecte a ningú i moltes altres coses que només es poden apreciar si els veus....els seus espectacles són recitals i interpreten peces musicals composades per ells e interpretades en instruments que també han inventat ells mateixos, i que han fabricat en tota mena de materials. Toquen tots els generes musicals, i és la interpretació de cada cançó, les lletres i l´actuació dels interprets el que es fa únics. Hi han madrigals, boleros, òperes, música oriental, sarsueles, peces religioses....a més, la seua música serveix per a parlar de costums higièniques, de matemàtiques, de filosofía, de la educació de la infància i la joventut....i d´amor, clar està...i d´altres coses molt importants....bé, segons ells les entenen....