"Ai, (pensa) vull continuar dormint, s´està tan bé ací!" però han quedat a les 10....ix del llit i es dona compte de que el mal de gola d´ahir continua, i que li ha camviat la veu "Fantàstic.." ...i al mirar el mòbil veu que ella li ha demanat mig hora més...Qué bé, i si torna al llit? no, serà pitjor...Així que desdejuna en la cuina, i es veu reflexada en el cristal del forn ("Mare, eixa sóc jo?" Definitivament he perdut el glamour") i després torna a la seua habitació i tria la roba...Quin dia farà huí, que estem en novembre però pareix octubre?...Al bany veu que, menos mal, la imatge de l´espill no és tan horrible com la del forn...i per fí aconsegueix eixir de casa i arriba tard a la d´ella...que baixa correguent en una pinta a les mans "Què fas en aixó en la mà? què vols, pentinar-me?" "però, però per què m´he baixat açó??" La primera rialla del dia, les dues agafen camí i pasen el matí passetjant, raonant, i miren, esperen, pregunten, riuen, a cada cantó un interrogant, un dubte, una por, una conversa seria...saber la resposta a les preguntes no ho fa més fàcil.....I ja en el cotxe, de tornada, sonen ells...
En casa tot pareix diferent.....és l´hora de dinar, i dinem en un lloc que les agrada, barrejant els silencis còmodes en les mirades que ho diuen tot i en les preguntes per a les que no hi a resposta....i després van a triar llibres i pel.licules...i de nou, al voltar un cantó, la sorpresa, el passat que es fa reial....però un passat sense perill, un passat que ja no ho és, només altra cara entre la gent... "Estan pasant totes este coses huí o estem somiant?" "deu haver una conjunció planetària".....
I la vesprada acaba omplint-se de llibres i poemes de V.A Estellés i de nens sentint contes de princeses ("veig molts princeps i princeses per ací, i també molts reis....hi ha alguna reina ? sí, mira, allí hi ha una reina, no t´amagues, reina") i S. es uneix i els tres tenen una última conversa fins que arriba l´hora de dir-se "fins prompte".....
Y ella les deja y corre para no llegar tarde y acaba el día en su compañía, y ella, que se hace las mismas preguntas y otras distintas, le ofrece nuevas respuestas....
Ella regresa a casa de madrugada, por el camino antiguo, el que atraviesa el campo, aquel donde no hay luces que estropeen la visión del cielo, de todo lo visible y lo invisible...
Si sólo pudiera ver más allá..
Els amants
Ausiàs March
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
9 comentaris:
ai, em pensava que posaries el del pimentó torrat! ;) va ser un gran dissabte! feia temps que no passava una vetllada tan divertida, i que no anava "de llibres". gràcies per la shadowlands. i gràcies per ser tu! (aquest matí he trobat la punyetera pinta a la bossa!!! no li diguis res a santi, o em mata!)
el del pimentó torrat i "l´altre" es mereixen un post exclusiu.....un monogràfic...però necesite que siga una Necesitat, un impuls incontrolable ;)) en quant al que he postejat, quan m´amagava del contacontes darrere de Santi vaig agafar el llibre de la prestatgeria i es va obrir just per eixa pàgina....gràcies a tu i a d´ell per voler-me com sóc, sé que de vegades sóc molt pesada...(ah però, els batasunis no es pentinen?? ;))
Ah, per cert, vull vore la shadowlands, que fa temps que no la he vist i a camvi, et deixaré la meua,jo porte els kleenex i tu posses el gelat! (Haurem d´enganyar a Estiba no siga que porte "jasaps quina") :D
jo no sé res de cinema suec! :(
jajajaja!
no et preocupes, Germán...jo tampoc! :D
la resposta en estos casos és:
...el mateix que tu de poesia bulgara!!
(pd. confidencialment, d´esta tampoc en tinc ni idea!);)
b7s!
Per cert qui portava la pinta a les mans? crec que el teu post descriu molt be la conversa que varem mantindre ahir, l'antec perfectament, ara de cinema suec tampoc sé res y de poesia búlgara mmmmm tampoc. El pasat sempre torna però a vegades es bò recordar per a seguir caminant amb el cap molt alt no creus?
Per cert, continue practicant amb vosaltres aÇò del valencià, gracies
Ella (Elisabet)....ja saps que en el rissos no puc pentinarme en pinta...bé, el "flequillo" sí :)...lo del cine suec i la poesia bulgara se me´n ha anat de les mans....pobrets!!
Una vegada vaig dir que tenia por al passat...i que al retrobar-nos en ell donàvem compte de que no erem els mateixos....doncs estava equivocada...i m´alegre tant!
Gràcies a tu, (Susi!) per estar ahí...b7s!
Mo...me ha costado pero lo he entendido todo y no me refiero a lo que cuentas, que logicamente no he comprendido del todo porque hablas de algo personal e intransferible (via mail, please?), sino al valenciano; confieso que he recurrido a un compañero catalán pero sólo un poquito, ya ves que me esfuerzo...la parte más sencilla, la del final :)
ahora bien no entiendo lo del cine sueco, qué tiene que ver con el tema del post? lo de a.karenina sí lo comprendo...me gusta que publiques post bilingües: se va a convertir en una costumbre?
Pd. deberías escuchar el ultimo disco de coldplay, creo que te gustará...
un beso
Nunca pensé que un título diera para tanto...no tiene nada que ver y lo tiene que ver todo, pero como bien dices, via e-mail....
En cuanto al bilingüismo, sucede que cuando hablo de cosas que he vivido "en valenciano", no sé escribirlas en castellano.....el sábado tuve un día bilingüe por eso escribí el post en dos idiomas, no en las dos versiones, porque no lo "sentía" igual....soñar en dos lenguas tiene muchas ventajas....sí, voy a escribir más en valenciano, tendrás que practicar! Gracias por el esfuerzo! besos!
Pd.El domingo escuché parte del cd con Amparo y Pablo y la primera canción, la instrumental, es preciosa!
Publica un comentari a l'entrada