divendres, 16 de juliol del 2010

Miss Postwoman....



...please look and see if there´s a letter in your bag for me...
The Carpenters



I no tornes a tocar la meua bici, m´has sentit??

Enguany no tinc vacances, al menys en el sentit temporal de la paraula, perquè treballaré fins el 30 de setembre en oficina....però no estic enfadada, ni em preocupa: les vacances també són un estat mental i ara per ara no tinc el cap per grans viatges, ni per fer maletes ni per buscar hotels i billets d´avió o de ferry.....he planejat un estiu tranquil, gaudint de les vesprades lliures, dels caps de setmana, dels amics, de la platja, dels plans imprevistos...unes vacances molt diferents a les dels últims tres anys....podria dir que estic un poc apàtica, o a lo millor és que huí estic molt cansada, no sé....treballar en oficina és millor que anar en el carret tot el matí baix el sol i les temperatures estiuenques, però no és ni molt menys descansat, perquè no estic en finestreta, sinò en servei interior, i aixó vol dir que pràcticament no pare queta...però no tinc dret a queixar-me....de qualsevol manera m´agrada més treballar de cartera que en oficina.La gent no ho entén, i no només els extranys al Costat Fosc, sinò els propis companys de treball....és cert que en oficina no pases fred o calor, no et mulles si plou, no carregues pes e inclús no has de vestir camises grogues....però preferisc arriscar-me en l´oratge a estar tot el matí o la vesprada entre quatre parets....però bé, em trobe còmoda en qualsevol dels tres puestos que fins ara he ocupat, crec que és perquè m´agrada el treball i ho faig bé (les coses com són); este treball és ideal per a algú que necessita trobar l´ordre en el desordre, que sap on guarda cada paper i que pot tindre l´escritori ple de documents i saber on està cadascún i que manté actualitzada l´agenda telefònica.



Les manies no les curen els metges

A lo millor en carteria pot parèixer que tot és més caòtic, amb molta gent d´un costat a un altre entre cartes, caixes i carros que tenen vida pròpia i es posen en el teu camí
, mentre en oficina tot sembla més bur(r)ocràtic i ordenat...però no és així, si la teua taula és un desastre, en oficina o carteria, el teu treball també ho serà...i què dir dels paquets blaus, tan perillosos: quan no trobes alguno en la prestatgeria on deuria estar penses en eixa frase de "quan més busques menys trobes", que no sé si també val per als arqueòlegs però si per als historiadors que treballem al Costat Fosc....

En fí, el millor és que quan ixes per la porta, pots tornar a ser tot lo caòtica que vullgues.



La segona fotografía procedeix d´internet.

6 comentaris:

elisabet ha dit...

Mmmmh, jo no descartaria tan feliçment un viatge bolonyès... La formigueta Roig està omplint el rebost! Un cap de setmana de despipote i alegria i gnocchi i tal.
Per cert, a Bagnet li encanten els carpenters!
muàmuàmuà

Josep ha dit...

Correus... vaja

Jo guarde records bons i roïns. Bons per la comoditat de la faena i pel tracte afable dels qui, per motius de treball, venien a arreplegar correu cada dia. Roïns per la gent que s'acumula impacient i maleducada que volen la seua carta JA i que volen botar-se les normes.

Ja vindran, les vacances! Que vaja bé!

Molt autèntica la cançó

Monique LaMer ha dit...

En lo perillosa que eres (i no parle de les teues habilitats en quatre rodes), millor no descartar res...a més ja saps que no necesite excuses, i em deixe convencer facilment...b7s a tu i a Bagnet!!
M´agrada el lema: despipote, alegria i gnocchi!!

Monique LaMer ha dit...

Hola, Josep Lluís! No me digues que tu també has treballat en el Costat Fosc!!!
Dis-me, no repeties continuament que si no están autoritzats no pots donar el certificat i que els avisats el mateix dia no están fins a l´endemà? I no et deien sempre "doncs, mire, a mi sempre me´l donen sense el DNI"..."doncs mire, caballer, no seré JO!!" :D Has estat només en oficina, o has segut carter? Caram quina casualitat!!
Un abraç i gràcies pel comentari!!

Josep ha dit...

Hahaha, sí, només oficina. És increïble la capacitat de la gent per a encolomar-te els seus marrons i posar-te contra les cordes per si encara poden eixir-se'n amb la seua (que si el meu home és mort i he d'arreplegar eixa carta d'Iberdrola, que si penses fer-me tornar a casa perquè ma mare em firme açò? I si em pose ací darrere i ho firme jo?.

És el caràcter mediterrani, supose.

Monique LaMer ha dit...

Carai, coneixes bé el folklore de la Casa...sempre he pensat que un dia algú deuria escriure un llibre!!!!