divendres, 26 de febrer del 2010

Els Guardians/Los Guardianes


Els èssers humans tenim tendència a buscar el per què de les coses, a intentar descobrir els Secrets: si ens enamorem, volem saber-ho tot de l' altre; si observem l' Univers, volem descobrir tots els seus misteris; si estudiem la Història volem saber tots els detalls; si miren una màquina, volem saber com i per què funciona...la nostra curiositat natural ens porta a buscar l'última resposta, l'última peça del trencaclosques....però aixó lleva encant a les coses: si aconseguim averiguar-ho tot de tot, on estarà la gràcia?

Hi han Secrets, Secretets i Grans Secrets...i confundim la grandaria en la importància, perquè un Gran Secret no sempre es Tan Important, mentre un Secretet pot ser el Més Important que mai tindrás. Evidenment tot depén, com sempre, de cadascú, del moment de la Vida, de les circumstàncies i de la clase de Secret....

El Secrets poden ser efímers o durar tota la vida: d'un dia a un altre eixe secret que guardes pot perdre tot el seu poder i ja no importa si s'entera la resta del món...tal vegada sigues tu qui vol lliurar-lo...encara que arribar a eixe punt costa molt, és un camí llarg i difícil....I de vegades no fa falta cridar, però necessites contar un secret, necessites compartir-lo, tal vegada perque et pesa en la conciència o perque (la majoria de les vegades) et fa tan feliç o desgraciada que no pots guardar totes eixes emocions dintre; a voltes eixa parcel.la d'intimitat on guarden alló que més volem o que més por ens fa es queda xicoteta i hem de vuidar-la un poc, i aleshores acudim als íntims, a aquells que es prenen seriosament alló que expliquem perquè veuen més enllá de la nostra apariència.....ells són els Guardians dels Secrets, i encara que com diu un antic dit jueu, aquell a qui contes els teus secrets té la clau de la teua llibertat, de vegades no importa si no guardes còpia....



Los seres humanos tenemos tendencia a buscar el porqué de las cosas, a intentar descubrir los Secretos: si nos enamoramos, queremos saberlo todo del otro; si observamos el Universo, queremos descubrir todos sus misterios; si estudiamos la Historia queremos saber todos los detalles; si miramos una máquina, queremos saber como y por qué funciona...nuestra curiosidad natural nos lleva a buscar la última respuesta, la última pieza del rompecabezas....pero eso le quita encanto a las cosas: si conseguimos averiguarlo todo de todo, dónde está la gracia?

Hay Secretos, Secretillos y Grandes Secretos...y confundimos el tamaño con la importancia, porque un Gran Secreto no siempre es tan importante, mientras un Secretillo puede ser el más importante que tengas jamás. Evidentemente todo depende, como siempre, de cada uno, del momento de la Vida, de las circunstancias y de la clase de Secreto.

Los Secretos pueden ser efímeros o durar toda la vida: de un día a otro, ese secreto que guardas puede perder todo su poder y no importar ya si se entera el resto del mundo...quizá incluso seas tú quien quiere liberarlo...aunque llegar a ese punto cuesta mucho, es un camino largo y difícil....y a veces no hace falta gritarlo, pero necesitas contar un secreto, necesitas compartirlo, quizá porque te pesa en la conciencia o porque, las más de las veces, te hace tan feliz o desgraciada que no puedes guardar todas esas emociones dentro; a veces esa parcela de intimidad donde guardamos aquello que más queremos o que más miedo nos da
se queda pequeña y hemos de vaciarla un poco, y entonces acudimos a los íntimos, a aquellos que se toman en serio aquello que contamos porque ven más allá de nuestra apariencia....ellos son los Guardianes de los Secretos, y aunque como dice un antiguo dicho judío, aquel a quien cuentas tus secretos tiene la llave de tu libertad, a veces no te importa no guardar copia....

4 comentaris:

Presagio ha dit...

La gracia de averiguarlo todo está en que ese conocimiento nos ayuda a desarrollarnos como personas y entendernos mejor los unos a los otros (aunque algunos hayan decidido tirar las llaves de unos cuantos a un pozo).

Monique LaMer ha dit...

Hola, Presagio, gracias por tu comentario....
Los humanos somos curiosos por naturaleza y es cierto que hacernos preguntas y darles respuesta nos ayudan a crecer como personas, pero qué sucederá cuando ya no haya más preguntas? a mí me parece que nos estancaremos, que no podremos seguir evolucionando, aunque a lo mejor eso ya no importa, porque hay tanto que aún no comprendemos que pasará mucho tiempo hasta llegar a ese momento. Quizá ese sea el destino de la Humanidad, descubrir los secretos de su mundo y desaparecer.
Acerca de las llaves que algunos hemos perdido en los pozos de otro, el truco está en cambiar la cerradura: es caro, difícil y seguramente te toque cambiarla de nuevo algún tiempo después, pero es la única solución...eso o no dejar la llave a nadie nunca más, pero es imposible.

Anònim ha dit...

A mi em pareix que hi ha que diferenciar primer el tipus de secret, perquè no es igual un secret personal que un secret de laNatura: els dos són importants, ¡però els efectes de conèixer uno o l´altre són molt diferents!

Monique LaMer ha dit...

Hola anònim@!Efectivament, no tots el secrets són iguals! De fet en principi el post anava del secrets en general, i després se´n anà cap als personals...
Leon Lederman diu que l´objectiu de la seua vida és trobar l´ecuació sencilla, bonica, elegant i final que explique el funcionament de l´Univers, eixe sería l´últim secret....apart del fet que deixaria en l´atur a bona quantitat de físics i astrònoms, jo crec que li restaria màgia a la vida saber-ho tot de l´Univers, pero el cas és que també m´agradaria saber-ho!
En quant als secrets de les persones, una cosa es el secretisme, i un altra, tindre secrets....jo tinc secrets, com tot el món, però no practique el secretisme!
Gràcies per llegirt i comentar!