L´estiu no seria estiu sense algunes coses...la calor, poder detindre´t en pantalons curts davant dels congelats del super, la platja o la piscina, l´aire condicionat, les vacances (qui les tinga), passetjar de nit per la platja, els gelats, les sandalies noves, la llum, l´insomni en les nits més caluroses....i el mal d´esquena...
Des de fa un temps, el mal d´esquena s´ha convertit en el meu amic de principi de l´estiu, o de meitat, o de final....a ell li dona igual, el cas és que té que fer la seua aparició....la primera vegada va ser el 22 de juliol de 2003, el dia del meu trenta aniversari....no ho oblidaré mai...40 graus i jo en la esquena tota tiesa, sense poder seure, ni caminar ni parar en peu, en un malestar horrible i prenent antinflamatoris...i d´ençà huí, continua visitant-me, però no en hivern, per molt de fred, per molt que pese el carro de repartiment o per molts paquets que tinga que fer o carregar en oficina...bé, també té les seues aparicions però discretes, però és en estiu, quan més agradable és l´esterilla elèctrica, quan són estelars, ....eixint de la banyera, fent el llit, alçant-me del sofà, qualsevol lloc i moment és bó.....l´any passat em va atacar a traició en la Segona Terra, el dia que celebrava el meu aniversari, una setmana abans d´anarme´n de vacances, i en quasi tres-cents kilòmetres que recórrer a l´endemà per tornar a casa...enguany ha decidit vindre prompte, que l´estiu és llarg i a lo millor després no té temps...i ací estic jo, caminant més recta que la senyoreta Rottenmeier...