"Ai, (pensa) vull continuar dormint, s´està tan bé ací!" però han quedat a les 10....ix del llit i es dona compte de que el mal de gola d´ahir continua, i que li ha camviat la veu "Fantàstic.." ...i al mirar el mòbil veu que ella li ha demanat mig hora més...Qué bé, i si torna al llit? no, serà pitjor...Així que desdejuna en la cuina, i es veu reflexada en el cristal del forn ("Mare, eixa sóc jo?" Definitivament he perdut el glamour") i després torna a la seua habitació i tria la roba...Quin dia farà huí, que estem en novembre però pareix octubre?...Al bany veu que, menos mal, la imatge de l´espill no és tan horrible com la del forn...i per fí aconsegueix eixir de casa i arriba tard a la d´ella...que baixa correguent en una pinta a les mans "Què fas en aixó en la mà? què vols, pentinar-me?" "però, però per què m´he baixat açó??" La primera rialla del dia, les dues agafen camí i pasen el matí passetjant, raonant, i miren, esperen, pregunten, riuen, a cada cantó un interrogant, un dubte, una por, una conversa seria...saber la resposta a les preguntes no ho fa més fàcil.....I ja en el cotxe, de tornada, sonen ells...
En casa tot pareix diferent.....és l´hora de dinar, i dinem en un lloc que les agrada, barrejant els silencis còmodes en les mirades que ho diuen tot i en les preguntes per a les que no hi a resposta....i després van a triar llibres i pel.licules...i de nou, al voltar un cantó, la sorpresa, el passat que es fa reial....però un passat sense perill, un passat que ja no ho és, només altra cara entre la gent... "Estan pasant totes este coses huí o estem somiant?" "deu haver una conjunció planetària".....
I la vesprada acaba omplint-se de llibres i poemes de V.A Estellés i de nens sentint contes de princeses ("veig molts princeps i princeses per ací, i també molts reis....hi ha alguna reina ? sí, mira, allí hi ha una reina, no t´amagues, reina") i S. es uneix i els tres tenen una última conversa fins que arriba l´hora de dir-se "fins prompte".....
Y ella les deja y corre para no llegar tarde y acaba el día en su compañía, y ella, que se hace las mismas preguntas y otras distintas, le ofrece nuevas respuestas....
Ella regresa a casa de madrugada, por el camino antiguo, el que atraviesa el campo, aquel donde no hay luces que estropeen la visión del cielo, de todo lo visible y lo invisible...
Si sólo pudiera ver más allá..
Els amants
Ausiàs March
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.