De vegades sembla que la vida ve a terminis.
Vas pagant lletres i això et dona dret a viure un poc més....però has d´anar molt en compte en la lletra menuda...
Jo estic arrivant a la meitat de la meua hipoteca...més o menys, i els terminis que he pagat enguany han eixit directament de dintre meu: s´han juntat la pujada de l´Euribor, de l´IPC i estic quasi segura que totes les resolucions de la UE teníen un paràgraf destinat a mi; de vegades seria millor que ningú sabera el teu nom: ja no estàs segura ni en àlies...
Supose que hi ha un preu que pagar: com diu aquell xiste, "la Vida és cara...hi ha més barata, però no és Vida". Crec però que jo estic pagant massa penalitzacions i he decidit que a este joc poden jugar dos...i com que la vida va a terminis, vaig a possar els meus.
Un any. 12 messos. 365 dies
Tremoleu perquè quan trame algo,
sempre acabe eixint-me en la meua
